Joan Subirats Ventura, el primer convers modern

Joan Subirats Ventura (1925 -2008), en una Barcelona marcada per la postguerra i el nacionalcatolicisme, estudiava enginyeria elèctrica i es divertia cantant, una de les seves passions, però sentia en el seu interior que necessitava “quelcom més”. Quan tenia vint anys va contactar per correu amb l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, amb seu a Salt Lake City, als Estats Units. Uns dies més tard, rebia a casa alguns pamflets i un exemplar del Llibre del Mormó, un dels quatre volums sagrats acceptats per aquesta confessió.

Va llegir amb fruïció aquell missatge, que el va convèncer i el 1952 va viatjar a Canes, a França, per ser batejat. D’aquesta manera, Subirats Ventura passava a la història com el primer espanyol convertit en època moderna de l’església mormona. Però en un context impregnat pel nacionalcatolicisme, no era fàcil promoure aquesta església, encara que gràcies a l’acord entre Espanya i els Estats Units (1953), que establia bases militars nord-americanes a la Península, els membres de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies podien accedir a aquestes instal·lacions.

Des de Barcelona, va intentar conduir un petit grup d’estudi de l’Església, però després de ser empresonat i torturat durant quatre dies per les autoritats franquistes, va fugir a França, on va contactar amb Betty Gibbs, la persona que li havia enviat els llibres. Ella, natural de Salt Lake City, aleshores treballava al departament de traduccions de l’església –anys més tard col·laboraria a la traducció del Llibre del Mormó al català–. La connexió entre els dos va ser ràpida i el maig del 1954 es van casar a París. I poc temps després, es va mudar a la ciutat d’ella, on a part de crear diversos negocis metal·lúrgics, el barceloní va obtenir el sacerdoci i una valuosa experiència com a bisbe conseller.

L’any 1972, després que l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies hagués estat reconeguda legalment a l’Estat espanyol (octubre del 1968), va tornar a Catalunya com a president de la primera branca d’aquesta comunitat a Barcelona. I, durant una dècada, va contribuir al seu creixement. Molts futurs presidents de la congregació i autoritats generals de l’església mormona a Espanya van ser “segellats” per ell. El 2008, però, el matrimoni va decidir tornar als Estats Units, on avui hi viuen tots els seus descendents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.