La transformació social que han fet les dones de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, de la qual forma part, centra la tesi doctoral de Jelen Amador. És la primera dona gitana que és doctora en Sociologia a Catalunya i, en l’actualitat, treballa a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat.
Filla de pastors, lluita des de fa anys “com a dona, com a gitana, com a creient i també per ser d’origen humil”. Per aquest motiu, Jelen Amador va decidir persistir quan, “en un congrés de feminisme, des del públic em van dir que sí, que podia parlar de dones gitanes, però que era esgarrifant que ho fes sobre com han impulsat la transformació social des de l’Església Evangèlica de Filadèlfia”.
“La sociologia de la religió no és cap novetat”, exposa, lamentant que sovint, des del “feminisme blanc”, es continuï veient amb desconfiança el fet religiós, es recrimini que homes i dones no s’asseguin junts durant els cultes, o que no puguin ser pastores, tret que es casin amb qui exerceix aquest ministeri. “Ara mateix no són les nostres reivindicacions; se’ns veu menys feministes per fet de formar part de l’Església de Filadèlfia, o més primitives per ser gitanes”, lamenta.
La seva mirada és “interseccional” i, de fet, destaca que la seva investigació sobre la transformació social que han fet les dones de l’Església Evangèlica de Filadèlfia va ser molt singular. Des de la seva pertinença a una comunitat religiosa, l’analitzava aplicant el mètode científic. Abans, s’havien fet estudis sobre l’impacte del pentecostalisme en col·lectius minoritzats com afroamericans o llatinoamericans, però parlar de dones gitanes amb aquest mètode va ser una novetat.
Sense elles, explica, no s’entendria l’esclat del cristianisme evangèlic entre el poble gitano, que ha estat molt recent, ja que la primera Església Evangèlica de Filadèlfia de la península es va constituir a Balaguer el 1965. “Hi ha més dones que van a l’església, són les que porten el pes de la lloança, l’oració o l’Escola Dominical, acostumen a ser les primeres que es converteixen i les que lideren aquest procés a la resta de la família”, explica. Una de les cites més estimades per l’Església de Filadèlfia i altres comunitats pentecostals és “Heu de néixer de nou” (Joan 3:7). En aquest sentit, destaca que la fe ha implicat un abans i un després per al poble gitano, sobre el qual “les recerques diuen que és la minoria no migrant amb més risc de patir pobresa i exclusió a Europa”.
La fe ha contribuït a posar fi a l’analfabetisme, ja que, com fan totes les esglésies que són hereves de la Reforma protestant, els fidels llegeixen directament la Bíblia. A aquesta inflexió, se sumen altres progressos fets per les dones: “lluitar contra la violència de gènere; combatre l’exclusió, l’absentisme escolar o l’abandonament prematur dels estudis, i promoure processos de desintoxicació, sovint dels seus marits”. Un altre repte, diu, és que les noies gitanes tinguin referents. “Jo no els vaig tenir. A la universitat em sentia sempre entre dos mons, tot i que sempre he tingut el suport de la meva família, i de la meva comunitat”, conclou.
