Javier Royo: “Els masclismes quotidians són invisibles pels homes”

L’il·lustrador Javier Royo, autor del llibre ‘Homo machus. De animales a hombres’ (Ed. Lumen), denuncia amb vinyetes com el masclisme és un problema més habitual del que ens pensem.

L’homo machus és una espècie d’home més comú del que volem reconèixer?

És una espècie molt comú. El masclisme és present en molts àmbits de la nostra vida. Els homes ens pensem que el masclisme és allò que ens expliquen a les notícies, però si ens fixem una mica veurem tots els masclismes quotidians que viuen les dones i que pels homes encara són invisibles. Per exemple, en els sopars d’amics, moltes vegades les dones parlen dels fills i de roba i els homes de futbol i de la feina.

Els homos machus són conscients que ho són?

No, aquí ningú és masclista! Un home mai es reconeix com a tal. Per això, la primera fase per acabar amb el masclisme ha de ser mirar-se el mirall, una cosa que les dones sí que estan fent. De fet, el feminisme va de llibertat, una cosa que els homes no entenem. Jo mateix de vegades reconec que tinc actituds masclistes perquè són accions que culturalment m’han inculcat. Reconèixer que som masclistes i apostar pel canvi és fonamental. Avui, de fet, per a molts homes la masculinitat que ens han inculcat ja és un vestit que ens estreny per tots costat.

Què ha de fer l’home per superar aquesta fase de l’evolució? A quines coses ha de renunciar?

A moltes que fomenten la desigualtat! De fet, mots homes són incapaços de veure els seus privilegis. Avui, als homes ens manca molta comunicació i estem una mica perduts. En aquest procés, durant el qual les dones s’han mogut i nosaltres ens hem quedat parats, l’home ha quedat descol·locat. Per exemple, molts homes confessen que quan es parla de feminisme en una conversa no gosen dir res per no espifiar-la. No hauríem de tenir por a comunicar-nos i a dialogar. L’home no ha de dependre de la dona, però ha de trobar el seu camí.

L’home pot superar aquesta fase sense l’ajuda de la dona?

L’home hauria de canviar sol. Ens podem fixar en el camí que ha fet la dona per avançar en la igualtat i el feminisme, però no podem esperar que les dones ens canviïn. Hem d’informar-nos, llegir sobre feminisme, comunicar-nos i a partir d’aquí buscar una nova forma de masculinitat diferent a la que ens han ensenyat. L’empatia és una eina fonamental. Fins que una persona no veu l’altra com una igual no és capaç de reconèixer els seus problemes. La societat només avançarà quan els homes ens alineem amb el feminisme.

En el llibre hi ha un apartat específic dedicat a l’educació…

Als homes ens han educat de forma molt negativa en el pla afectiu, emocional i sexual. Des de petits ens han dit que l’home ha de ser fort i que no ha de plorar. Avui les coses estan canviant, però tots els homes més grans de trenta anys han estat educats amb la idea que l’home ha de ser així. Necessitem que tots els nens siguin educats en el pla afectiu-sexual. La ultradreta ara vol imposar el ‘pin parental’ per protegir els menors, però això només els aboca a no tenir cap tipus de protecció i que la seva educació sobre aquest tema sigui a través del porno.

Un home pot ser feminista, però, una dona pot ser masclista?

Sí, evidentment. De fet, la majoria tenim traces de tot. Al final el masclisme es detecta en les accions quotidianes i moltes dones a casa segueixen perpetuant aquest sistema. Ara bé, als homes i a les dones el masclisme ens afecta d’una forma diferent. A les dones els afecta de forma externa, sovint amb violència, i en canvi als homes de forma interna: modifica la nostra forma de ser.

“Tolerar el masclisme és masclisme”, escriu. Sembla evident, però no és.

No. L’altre dia, una noia, cap de departament d’una empresa, m’explicava que en una reunió amb un proveïdor, aquest només mirava els homes. Doncs en aquest moment, al marge de que sigui la cap, algun dels homes de la reunió hauria d’haver dit alguna cosa. Cal posar les actituds masclistes en evidència perquè és l’única forma que tenim perquè aquestes minvin i, en conseqüència, millorin les relacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.