Durant molts mesos els camps de refugiats de Grècia van protagonitzar portades i titulars. Una onada de voluntaris tant catalans com d’arreu del món hi van anar a col·laborar. Però, per què de cop i volta ja no se’n parla tant? Jaume Quílez, un jove de Mataró que ha viatjat fins a cinc vegades a Grècia, creu que la situació als camps ha arribat a un punt de certa “estabilitat” i que per això han deixat de ser notícia. Quílez, en una entrevista al programa Valors a l’Alça, explica que en els darrers mesos la situació dels refugiats als camps “han millorat bastant, però han millorat forçosament”.
Segons explica, el fred, la neu i les males condicions va fer que molts refugiats intentessin fugir “perquè no s’hi podia viure” i llavors va ser quan es van tancar els camps més precaris i els van traslladar a pisos o pobles o a d’altres camps amb contenidors on hi tenen calefacció.
De fet, quan Quílez va arribar al camp d’Idomeni ja l’estaven a punt de tancar per traslladar els refugiats a camps militars, on les condicions són lleugerament millors. “Més que millorar, han entrat en una situació d’estabilitat, potser per això no se’n parla tant”, afirma el jove mataroní. En Jaume ha viatjat cinc vegades als camps de refugiats de Grècia i allà es dedica a fer classes tant a adults com a infants, a més d’organitzar activitats lúdiques per entretenir-los.
Esperant el dret d’asil
Aquest voluntari remarca que les persones que identifiquem com a refugiats “realment no ho són perquè encara no tenen els papers, són gent que ha fugit del seu país i que estan als camps esperant que els arribi el dret d’asil”. Segons Quílez, es tracta de persones que han fugit d’unes males condicions i que busquen una oportunitat per aconseguir papers i poder treballar. “Els refugiats només volen fer una vida normal”, afirma.
La realitat dels camps que s’ha trobat Quílez és dura i difícil i, segons afirma, passa molt desapercebuda i fins i tot “amagada”. Els camps estan aïllats i allunyats de pobles i ciutats i fins i tot la ciutadania grega en queda molt al marge. “Els camps estan apartats del món, volen tapar-ho i que no es vegi el que està passant”, diu. Quílez creu que la situació està una mica estancada i que els refugiats encara s’hi passaran molt de temps. J. VIVES
