Jaume Funes: “D’una generació a una altra no canvien els valors”

El psicòleg i educador Jume Funes ha dedicat bona part de la seva vida professional al món dels adolescents i dels joves i a les seves dificultats socials. Ha analitzat joves que han format part de diverses generacions, per això conversem amb ell, per saber si realment les darreres, les anomenades X, Y o generació del Mil·lenni, Z i Alpha, són tan diferents a les anteriors i per quines raons.

Els darrers anys es parla de la generació X, de la generació Y –també coneguda com a generació dels mil·lennistes–, de la generació Z…. realment hi ha diferències significatives entre aquestes generacions o només són etiquetes?
Jo, que provinc de la sociologia de la joventut i que durant molts anys vaig col·laborar amb els estudis sobre la joventut que aleshores es feien a Catalunya, haig de dir que, encara que el món canvia acceleradament i l’estil de vida dels joves canvia amb ell, probablement tenim una petita obsessió sociològica per crear grups d’adolescents, per catalogar i per diferenciar. Per exemple, durant quatre dècades llargues vam estar parlant de bandes i després, de cop i volta, es van convertir en tribus. Ara bé, també és cert que algunes coses tenen influència en els valors del joves. Per exemple, si ens referim a la generació Y o del Mil·lenni, és evident que, fins i tot independentment de la capacitat econòmica de cada jove, en aquesta generació el consum hi té una gran influència. Abans, el treball definia la forma de vida dels joves i avui ho fa el mercat, els influencers i els youtubers. Personalment, jo no parlaria de generacions, sinó d’estils de vida associats a una edat i a un moment històric durant el qual apareixen comportaments o formes noves de viure la vida, formes que també són molt diverses i desiguals.

Abans les generacions eren més llargues. Les generació “dels nens de la postguerra” o del Baby Boom van durar dècades. Les darreres, en canvi, duren just una dècada. Això vol dir que els canvis de valors són avui més accelerats?
Les generacions no canvien de forma més accelerada, el que canvia de forma més accelerada és el món. No podem tenir la mateixa visió del món si escoltem música amb un radiocasset que si ho fem a través de l’Spotify. El canvi de composició de les coses que avui ens poden agradar és diària. Vivim en un món extraordinàriament canviant, en el qual les influències tenen molt més poder. Quan parlàvem de tribus i de bandes, com per exemple els punks, les influències venien dels Estats Units o d’Europa. Ara, en canvi, les influències són una suma de missatges online, la qual cosa ens provoca una mobilitat molt accelerada en les maneres de ser jove i de veure la vida. En aquest moment, la preocupació més important no és el fet que es produeixin canvis de forma accelerada, sinó què queda realment de cada canvi.

Quan es van produir les revoltes als carrers de Catalunya després de la sentència del Procés, alguns pares deien: “comparteixo els valors defensats pel meu fill o filla, però no la manera d’expressar-los”. Són diferents els valors dels joves actuals respecte els seus pares o només la forma d’expressar-los?
Jo sempre he defensat que canvia la forma d’expressar-los. D’una generació a una altre es pot posar èmfasi més en un valor que un altre, pot aparèixer un subvalor o una part d’un valor que abans no existia, etc. Però, en general, allò que canvia al llarg del temps és la forma d’expressar-los, no els valors. Ara bé, dit això, si ens fixem concretament en les contestacions per la sentència dels Procés, els adults tornen a caure en falsedats. No és cert que els joves comparteixin els valors dels seus pares.

I doncs?
En realitat, ens trobem davant d’una colla d’adults que en el seu moment no van lluitar contra res i ara, de cop i volta, es troben davant una mena de revolució pendent que, com que no s’atreveixen a fer ells mateixos, la canalitzen a través dels seus fills, però òbviament es veuen obligats a oposar-se a la destrucció. Hi ha molta hipocresia en algunes d’aquestes afirmacions. Personalment, d’aquells dies, la frase que més em va impactar, van ser les pancartes alçades pels avis: “No toqueu els nostres joves”. Eren adults que mai havien mogut un dit pels joves quan aquests havien patit segregació, dificultats, conflictes, tensió… però ara els consideraven “seus”. La gran novetat d’aquelles revolucions només va ser que foren revolucions de selfie. Els joves, en tot moment, van voler demostrar que hi eren presents i que hi eren online.

Si el món ha canviat de forma tan accelerada, hem de concloure que els valors dels joves d’avui estan més allunyats dels valors dels seus pares que els valors d’aquests respecte els seus ascendents?
Tot dependrà de l’adaptació al món canviant que hagin fet els adults. És evident que sempre hi haurà una tensió generacional entre un món vist pels joves i un món vist pels adults, a causa de les seves contraccions i vivències. Generalment els gran tendeixen a pensar que els joves posaran potes enlaire el món que ells han construït. Per la seva banda, els joves creuen que els adults no canviaran res perquè són uns hipòcrites i perquè s’ajusten a un món inacceptable. Aquest enfrontament sempre ha existit. Ara bé, per part dels adults hi ha diferents maneres de comprendre el món dels joves: hi ha la rigidesa mental –gent que no vol canviar–, per exemple, mestres que no deixen entrar el mòbil a l’aula i hi ha la flexibilitat –persones que fan esforços per comprendre el món dels joves, sabent que ells ja han traspassat aquesta fase–…

En aquest moment actual quina és la actitud més idònia?
Actualment, els joves ja no poden traspassar als seus pares la prefiguració del món, perquè aquest és absolutament canviant i ni ells mateixos saben com serà. I, en aquest escenari, els adults només podem aportar determinades seguretats vitals que ajudin a construir aquest món diferent i incert. La fase actual ha de respondre a la pregunta: com acompanyar els joves perquè continuïn tenint el desig de pensar en un món diferent? Perquè, passi el que passi, ho hauran de fer ells i elles amb la nostra companyia.

Per tant, si les relacions intergeneracionals normalment ja són difícils ara encara ho són més…
Els joves no han acceptat mai que ningú els doni lliçons, però, a més a més, ara, les noves generacions tenen més eines –que no vol dir tenir exactament més continguts–, per reinventar el món. Un exemple: mentre els adults pensem formes per reduir les emissions de gasos contaminants, els joves pensen en un món sense cotxes. Els joves ja pensen en un món diferent!

Un element definitori d’aquestes generacions és la seva vinculació nativa o no amb les noves tecnologies i les xarxes socials. Aquest fet tant determina la manera de fer i els valors d’un jove?
Sí, absolutament. Els adults encara considerem les xarxes socials tecnologies, enteses segons el terme més simplista de la paraula –un instrument que s’introdueix a la nostra vida i ens facilita o ens complica l’existència–, però això ja no és així. En aquest moment ja vivim en un paradigma diferent –per cert, expressió que s’ha posat molt de moda i que ningú acaba de matisar mai!–. Les claus interpretatives del que està passant avui haurien de ser completament diferents. Poso un exemple. En aquest moment pares i pedagogs ens preguntem quantes hores han d’estar connectats a l’ordinador els nens i les nenes, però potser la pregunta hauria de ser una altra: Què vol dir navegar? En un món en què existeixen bombolles informatives que ens ofereixen informació personalitzada segons les metadades que hem anat generant, és evident que els valors d’un subjecte estaran associats a saber moure’s per aquest món.

Pots llegir l’entrevista sencera al número 180 de la revista Valors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.