Amb quatre anys, Jane Goodall es va amagar durant hores al galliner per veure com una gallina ponia un ou. Va ser la primera observació sobre el terreny que va fer de la vida animal.
Va créixer en una casa plena de dones a Bournemouth, on vivia amb la seva mare, la seva àvia, dues tietes, la seva germana petita i la mainadera. El seu pare pràcticament mai era a casa. Allà, la petita Jane hi va crear un zoo en miniatura amb erugues, cargols, conillets d’índies, gats i gossos. Una pista de la vocació d’aquesta científica que ha mort aquest octubre als 91 anys.
La primatòloga més important del planeta no va tenir una carrera científica fàcil. Sense diners per pagar-se els estudis universitaris, va treballar d’administrativa i de cambrera fins que, als 23, va estalviar prou com per viatjar a Kènia a visitar una amiga.
Allà va conèixer l’antropòleg Louis Leakey, que va introduir-la en la recerca sobre els ximpanzés. Va muntar un campament prop del llac Tanganyika observant ximpanzés salvatges i va descobrir que eren capaços de fabricar eines, cuidar-se, fer-se petons o barallar-se.
L’observació de primats que havia de durar uns mesos va acabar sent de dècades, tot i que entremig va trobar temps de tornar al Regne Unit i estudiar a la universitat. Es va doctorar en Etologia a Cambridge.
Goodall va saber explicar com som els humans fixant-se en el comportament dels ximpanzés, els nostres parents més propers. Uns parents que s’assemblen a les persones molt més del que ens pensàvem. “Hem estat terriblement arrogants de pensar que som tan especials”, deia.
Els últims anys, convertida en una institució, va fer servir la fama per cridar l’atenció sobre la necessitat de conservar l’hàbitat natural perquè no desaparegui la població de simis, fent campanya contra la desforestació i els perills dels caçadors furtius.
Després de tant temps, es va fer amiga dels ximpanzés, a qui va començar a posar noms, un gest que molts van criticar i van atribuir a un suposat excés de sensibilitat femenina. Però aquesta proximitat amb els primats, que li va valdre el sobrenom de “Lady Ximpanzé” va convertir-la en una de les estudioses de la vida animal més important de tots els temps.
Va ser aquesta proximitat que va fer que escurcés la lluna de mel quan va saber que una de les ximpanzés a qui més estimava, Flo, havia donat a llum. Al cap d’un temps, la Flo va protagonitzar el primer obituari d’algú no humà que va publicar el Sunday Times, un text que va escriure Goodall.
Jane Goodall, Lady Ximpanzé
