Hi ha preguntes fàcils, diàries: quin temps farà? Com em trobo avui? D’altres són més profundes: com resoldre un conflicte? Què és un prejudici? I, al capdavall, arribem a l’àmbit de la filosofia: hi ha una altra vida? La ignorància eximeix de responsabilitat, sempre? Ara bé, hi ha també una altra qüestió particular que, d’ençà que vaig començar Filosofia a la UAB (principis dels 80), sempre m’ha intrigat: “com és possible que…?”.
Sovint exposo als meus alumnes que la realitat pot estar feta de quatre coses: les que són per força (necessàries); les que encara no són, però podrien arribar a ser (possibles); les que ni són ni mai seran (impossibles), i, finalment, les que –essent ara o essent en algun moment– ni han estat sempre ni seran per sempre (les anomenem “contingents”). Gran part del que hi ha és així: contingent. Però aquestes, com també les necessàries, han de complir una condició: haver estat “possibles”.
Això de la “condició de possibilitat” és un concepte popularitzat pel filòsof alemany Kant: es va preguntar per les “condicions” que, en el subjecte, fan possible el coneixement d’objectes. I allò “transcendental”, en la seva terminologia, seria tota “condició de possibilitat” abans i més enllà de tot coneixement actual. Una “condició de possibilitat” seria el marc necessari per a una determinada llista d’entitats o de conceptes explicatius. L’hem espifiada anomenant “intel·ligència” aquesta eina?
Potser hi ha éssers intel·ligents sense cos (Déu i els àngels, si existeixen; i qui sap si els esperits dels humans difunts, sobreviscuts a la desaparició dels seus cossos), però no hi ha Intel·ligència Artificial sense l’artefacte: només són –sofisticadets– objectes o codis fabricats per humans. Si Descartes hagués tingut raó, podria dir que hem fet “mecanismes” que semblen actuar com els vius (per a ell, els animals serien d’aquest tipus: només res extensa, sense res cogitans); i les agosarades propostes “emergentistes” (Bunge, Popper) s’arrisquen a hipotitzar que la dimensió espiritual sorgeix de la matèria, assumint un pla superior qualitativament diferent, ens autosuperem. Ara bé, parlen de “vius”; aplicar-ho als circuits de hardware i al programari seria ficció, de l’àmbit del “no possible”.
“La IA es mouria més aviat en l’àmbit de la “banalitat del mal” (Arendt): no entenc, faig el que m’han dit. La IA sempre serà una extensió d’algú (o molts) de nosaltres”
D’acord amb intuïcions de Chomsky (NYT, març 2023) apunto dues raons més de la “condició d’impossibilitat” que defenso: (1) és ben diferent generar de manera automàtica llenguatge –donant respostes amb sentit–, de poder “comprendre” amb un nombre finit de regles un nombre infinit de proposicions (el pensament); i (2) definir el que “és” o bé “el que podria ser” no és pas establir “el que hauria de ser” (pensament, amb voluntat). La IA es mouria més aviat en l’àmbit de la “banalitat del mal” (Arendt): no entenc, faig el que m’han dit. La IA sempre serà una extensió d’algú (o molts) de nosaltres. Podria ser perillosa, pel volum i la rapidesa: cal tenir un botó vermell per desendollar-la. Però no és contrincant de la Intel·ligència Natural: no és “intel·ligència” sinó “eina”.
La “condició d’impossibilitat” de la IA rau en: (a) no és “natural”, no té cos ni és biològica (li manca la vida, el creixement orgànic), sinó freda, mecànica i morta. Quan té problemes, ni emmalalteix ni es mor, sinó que s’espatlla o li manca una font d’energia; (b) no té ni consciència ni personalitat específica; és clonable sense límits i no és ni sorprenent ni creativa. Les persones som diferents d’altres criatures o eines per “l’estructura de la voluntat”, pels anomenats “desitjos secundaris” o “de segon ordre”. Podem compartir certes motivacions o tries, però només els humans podem voler ser diferents de com som o canviar el què preferim; i (c) el poder de les dades, la rapidesa o la persistència en l’execució de protocols semblen proporcionar seguretat objectiva i entossudiment, però mai duen a demanar perdó o a comprendre la subjectivitat d’altres. Aquestes tres coses, vostè i jo, si no som IA, les tenim.
