Aquests darrers mesos hem viscut el que podríem anomenar l’esclat de la intel·ligència artificial entre els usuaris. L’arribada dels xats amb intel·ligència artificial, que han passat a ser accessibles i gratuïts per a tothom, ha fet evident les possibilitats i els límits d’aquesta nova tecnologia. Fins al punt que ha aparegut una certa fòbia tecnològica o, fins i tot, inseguretat existencial entre alguns ciutadans. La intel·ligència artificial ja es fa servir en molts àmbits, però la possibilitat d’interactuar-hi directament ha causat impacte.
Els primers xats d’intel·ligència artificial s’equivocaven sovint, cometien errors i fins i tot s’inventaven cites, dades o fets en alguns casos. Alguns apuntaven que tenien la intel·ligència d’un estudiant dolent o mediocre. Una de les sorpreses més grans, però, és que les darreres versions d’intel·ligència artificial són ja molt més sofisticades. En pocs mesos, els xats d’intel·ligència artificial han fet un salt qualitatiu significatiu –fins al punt que ara tenen una intel·ligència lògica i computacional elevada, igual o superior a la intel·ligència lògica de les persones. De fet, en exàmens estandarditzats les darreres versions puntuen per sobre de la mitjana.
“El repte real de les intel·ligències artificials seran els conflictes redistributius, els quals seguiran essent els conflictes del segle XXI”
Malgrat tot, estem lluny encara de la possibilitat que la intel·ligència artificial suposi una amenaça existencial. La intel·ligència artificial no és en cap cas autònoma i, per tant, no és autoconscient. De fet, el xat d’intel·ligència artificial funciona basant-se en les tasques o preguntes que li són assignades. És veritat, però, que la disponibilitat de la intel·ligència artificial comença a posar en crisi sectors determinats. En primer lloc, el mateix sector educatiu. Per als estudiants serà molt més fàcil elaborar un resum de les lectures o fins i tot improvisar un assaig sobre una qüestió determinada. Als professors universitaris ens resultarà difícil distingir si un treball concret l’ha fet l’alumne o la intel·ligència artificial. Per això hi ha qui proposa recuperar als exàmens orals.
Però el repte que suposarà l’arribada a gran escala de la intel·ligència artificial és un altre. De fet, és un repte vell i ben conegut històricament: el repte real són les desigualtats que generarà i els conflictes entre guanyadors i perdedors del canvi tecnològic. Els conflictes distributius i redistributius continuaran sent els grans conflictes del segle XXI. Per un costat, la disponibilitat de la intel·ligència artificial augmentarà la productivitat mitjana dels treballadors. Però augmentarà especialment la productivitat d’aquells treballadors que sàpiguen interactuar adequadament amb la intel·ligència artificial i que, per tant, en sàpiguen treure tot el rendiment. Això crearà riquesa i benestar per a una part de la societat. Una part dels treballadors en els sectors més qualificats veuran com la intel·ligència artificial els facilita tasques complexes i els estalvia temps. Amb dades espanyoles, Michael Koch i altres economistes han mostrat que les empreses que adopten robots augmenten la productivitat.
Ara bé, la disponibilitat de robots i intel·ligència artificial generarà també la presència de treballadors que seran perdedors del canvi tecnològic. És a dir, treballadors que seran substituïts per robots i intel·ligència artificial aplicada. De fet, disposem ja d’estudis empírics que mostren evidència en aquesta direcció. Daniel Acemoglu i altres economistes han mostrat recentment, amb dades molt riques d’Holanda, que els treballadors en empreses que adopten robots són més productius i tenen salaris més alts. Però a la vegada, els treballadors amb menys educació o que fan tasques fàcilment substituïbles pateixen efectes negatius quan les empreses adopten robots. Dit d’una altra manera, els resultats del canvi tecnològic seran desiguals i, encara que de mitjana crearan riquesa i benestar, hi haurà també conseqüències negatives que caldrà adreçar. Els guanyadors del canvi tecnològic sabran compensar els perdedors?
