“I si aspiréssim a la imperfecció?”, aquest octubre a Valors

Molts pensadors asseguren que estem a la “societat de la perfecció”. Que la recerca constants d’aquest adjectiu s’ha convertit en un problema de la modernitat. Volem la parella perfecta, la feina perfecta, els treballadors perfectes, la casa perfecta, la vida perfecta… Però, existeix la perfecció? Qui marca els cànons de la perfecció?

La revista Valors dedica el monogràfic del mes d’octubre a reflexionar sobre aquesta qüestió i ho fa de la mà de Tania García, pedagoga i autora del llibre Guia per a mares i pares que no són perfectes i criatures que no han de ser-ho (Eumo), la qual afirma “Acceptar la imperfecció és acceptar que ets humà”; i amb els articles Com deixar enrera la recerca de la perfecció, del psicòleg Jaume Guinot; El perill de voler crear fills perfectes, de Carlos Lema, professor de Filosofia del Dret de la Universitat Carlos III de Madrid; Sobre els perfectes, de Xavier Marcet, president de l’empresa de consultoria Lead To Chang; Francesc Miralles, escriptor i autor de la novel·la Wabi-Sabi; i Pere Pascual, crític d’art, que escriu La perfecta imperfecció.

D’altra banda, a l’apartat La Conversa, el metge forense Paco Etxeberria i la professora universitària Marta Marín-Dòmine reflexionen sobre l’avantprojecte de llei de Memòria Democràtica, que aquest setembre el govern espanyol ha aprovat.

Finalment, a l’entrevista del mes, Mikel Reparaz, corresponsal a Nova York de la radio-televisió pública basca i autor de Las grietas de América: Bajo la piel de un país dividido (Planeta de Libros), assegura: “Als Estats Units hi falta comunicació, diàleg i debat social. Estem vivint una onada de quasi enfrontament civil”. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.