Perfecta arquitectura que camina,
carcassa envigorida pel tic-tac
del múscul que escup sang en la diàstole
i dura per llargs anys sense repòs.
Sòlida arca del crani, que conté
el nòdul bla del subtil intel·lecte.
Ulls que veuen el blau de cel i mar.
verdor de boscos i blancor de núvols,
l’or del sol i la plata de la lluna.
Orelles receptives del grat so
que mans blanques i fines executen
en el teclat per voluntat del numen.
Porta dels llavis, roja i excitant,
dónes i reps l’amorosa besada
amb frenètic desfici sensual.
Blancall de dents, mobilitat de llengua
capaços dels plaers més refinats
en delectables i triades menges,
en generosos vins i licors càlids
i encara més, artífexs de la veu
que amb vostre ajut esdevé la paraula
de noble discurs i encimbellat cant.
Caixa del pit, inflada amb arrogància
pel mascle rendit al joc femení
en doble coixí de flonja delícia.
Dolç ventre arrodonit, suau al tacte,
cames i cuixes, columnes revingudes
que s’afuen als peus, prodigi mòbil
que porta tot el pes tan lluny com calgui.
Dits de les mans, els deu follets actius
del macip barroer que empunya el pic,
de l’artista que el brodat afaiçona
de la més delicada orfebreria.
Regal dels déus, sexe complementari,
clímax eròtic com el diví tast
de la més alta commoció terrena.
Glòria del cos, insuperable obratge
de l’August Terrissaire, donador
de l’esperit, trèmula flama blava
per la qual ens movem i som feliços.
Home físic
