Darrerament sovint s’usa el nazisme per desqualificar opcions polítiques, però fer-ho només banalitza els horrors aplicats per aquests
Hauries de passar una guerra”. Recordo haver sentit aquesta expressió en més d’una ocasió durant la meva infantesa. Jo era un nen llepafils i és fàcil entendre que quan em negava a menjar alguna cosa la meva mare es desesperés i m’engegués aquesta frase. Una expressió que, òbviament, no era dita en un sentit literal: ningú que ha viscut una guerra pot desitjar això, i menys encara a un fill.
Hi ha persones que opinen que de la Guerra Civil se’n parla massa. No hi estic d’acord. De la Guerra, de les guerres, se n’ha de parlar. Malament rai, però, si fem història de les guerres en termes de vencedors i vençuts, de bons i dolents.
No fa massa dies que, una vegada més, un polític va utilitzar el nazisme per desqualificar una opció política. Aquest ús del nazisme (o d’altres horrors de la història) és nefast. D’entrada perquè és més que lamentable que el debat polític s’intenti resoldre amb desqualificacions, com si no es disposés d’arguments positius. A més, aquestes comparacions banalitzen el nazisme i els seus horrors. Però el que és pitjor és que amb aquesta mena d’afirmacions es dificulta parlar seriosament del que va ser el nazisme. I això no pot ser. No pot ser que parlem de les guerres i dels fets més lamentables de la nostra història per legitimar o deslegitimar opcions actuals. Si en parlem ha de ser per evitar que mai més haguem de viure una guerra.
Conèixer la pròpia història, apropar-s’hi sense por, és una de les condicions perquè no es repeteixin molts desastres que hem viscut.
Per això mai no hem de tolerar que ningú utilitzi la història com una arma per atacar o desqualificar els que pensen diferent. Perquè seria com dir altra vegada «hauríeu de passar una guerra», però desitjant-ho de debò.
