Què és hack? El terme hack s’utilitza per fer referència a la reconfiguració o reprogramació d’un sistema, d’una forma no prevista originalment pel seu propietari, administrador o dissenyador. Aquests canvis poden alterar o millorar el funcionament del sistema (tant en hardware com en software), sobretot si es tracta d’una solució creativa o poc convencional a un problema. Així doncs, d’entrada, un hack no és ni beneficiós ni perjudicial, no hi ha cap judici previ d’intenció en el propi terme.
El terme apareix a finals dels anys 50 al MIT. Es va anar utilitzant el terme en el camp dels programadors de l’entorn del MIT per designar a tots els apassionats per la informàtica que s’encarregaven d’investigar per solucionar problemes tècnics.
Lluny de la idea que normalment associa els hackers amb els “pirates informàtics”, que es dediquen a violar la seguretat d’un sistema informàtic, hackejar vol dir reapropiar-se de la tecnologia, explorar els seus límits i fer que les coses funcionin de la manera que nosaltres ens proposem. Un hacker és, doncs, algú que no es conforma amb com funcionen les coses, sinó que intenta anar sempre un pas més enllà. Els hackers creuen que desmuntant les coses, veient com funcionen i utilitzant aquest coneixement per a crear noves coses i més interessants, poden aprendre com funciona el món.
El hacking, doncs, és una proposta ètica i política al ciberespai: proposa un canvi profund de la societat. El rerefons és conèixer amb profunditat la tecnologia, que en el ciberespai és la manera com està fet el món. Canviar el codi és canviar el món.
Amb l’extensió del terme a altres àmbits que no siguin estrictament el món de la tecnologia, el concepte s’ha adjectivat per incloure totes aquelles activitats que pretenen modificar de forma radical un entorn concret (l’educació, un espai determinat, una empresa), i obrir-lo i compartir el canvi : hackejar l’educació, hackejar la teva ciutat, hackejar el teu lloc de treball.
La hacker Barbara Thoens explica: “És una actitud de vida que vol dir que ets curiosa, que vius involucrada amb sistemes (de computació), que t’interessa esbrinar que hi ha darrere de les coses; però no es tracta només de qüestions d’ordinadors. Es tracta de fer les coses per una mateixa. Adonar-te que pots armar el teu propi sistema, que pots fer les teves pròpies eines: aquesta és una de les coses més importants per a mi del hacking. Perquè per a mi el hacking és crear i no destruir, pots aprendre molt d’això. El coneixement està connectat amb el poder molt més del que pensem. Per a mi és una cosa molt important aconseguir el meu propi coneixement i tenir xarxes amb altra gent per compartir el coneixement. És realment bo tenir una comunitat amb qui intercanviar aquestes idees, crec que això pot ser realment subversiu”.
El 2002, Pekka Himanen publica el llibre La Ética del hacker y el espíritu de la era de la información. En aquest llibre, Himanen posa de manifest els valors revolucionaris que sostenen al cultura hacker i els contraposa a l’ètica protestant imperant en el capitalisme, sobretot en dos aspectes bàsics: el temps i els diners. L’ètica hacker és una nova moral que desafia l’ètica protestant del treball tal com la va exposar fa un segle Max Weber: fundada en la laboriositat diligent, l’acceptació de la rutina, el valor del diner i la preocupació pels resultats. En front d’això, l’ètica del treball del hacker es fonamenta en la creativitat, i consisteix en combinar passió amb llibertat i atribueix una naturalesa ètica al fet de compartir la seva competència elaborant software gratuït i facilitant l’accés a la informació i recursos. – AINA FERNÀNDEZ.
Per a saber-ne més:
The Jargon File (diccionari hacker): http://www.catb.org/jargon/
Pekka Himanen. La Ética del hacker y el espíritu de la era de la información (2002)
