Sostenibilitat

Greta Thunberg: La noia que no deia res ara és la portaveu d’una generació

El 20 d’agost de l’any passat, Greta Thunberg va faltar a classe. Va anar davant del Parlament suec i s’hi va asseure. Aquell estiu, Suècia havia viscut diverses onades de calor i incendis forestals i Thunberg, que aleshores tenia 15 anys, va decidir protestar fent vaga a l’escola.

Van passar les eleccions sueques i Thunberg va continuar la seva revolta particular: cada divendres, en comptes d’anar a classe, es manifestava davant del Parlament reclamant al govern que complís l’acord de París sobre emissions de CO2. I això que, a Estocolm, passar set hores quieta a fora el carrer no és l’activitat més recomanable…

A primer cop d’ull, ni per edat ni per fesomia, Greta Thunberg no té la imatge clàssica d’una activista. D’ulls estirats i cara de trapella, aquesta adolescent que ha crescut a la capital sueca, va començar a prendre consciència ecologista mirant a la tele documentals sobre els óssos polars de l’Àrtic o els efectes dels plàstics en els mamífers marins.

A l’edat que les seves companyes començaven a tenir telèfon mòbil i comprar-se roba de marca, ella se’n mantenia apartada. A l’escola, no tenia amics i passava sempre desapercebuda; només es relacionava amb una professora. Ella mateixa reconeix que, fins ara, tota la seva vida havia estat “la noia invisible que no diu res” i, de sobte, es troba que hi ha molta gent que la vol escoltar.

Els últims mesos ha intervingut a la cimera del clima de les Nacions Unides, al Fòrum Econòmic de Davos i al Consell Econòmic i Social de la UE. Enlloc s’hi ha mossegat la llengua a l’hora de cantar-los les quaranta als líders polítics i econòmics que l’escoltaven. Davant “la crisi més gran a què mai s’ha enfrontat la humanitat”, demana als polítics que no estiguin esperançats: “vull que tingueu pànic. Vull que sentiu la por que sento jo cada dia. I, aleshores, vull que hi feu alguna cosa.

En un acte a Brussel·les, també va cantar les quaranta al president de la Comissió Europea, a qui va etzibar: “sereu recordats com els malvats”. Potser per això, el 22 de febrer, els grups popular, liberal i conservador van votar conjuntament per impedir que parlés al Parlament Europeu.

Els vídeos dels seus discursos s’han escampat per la xarxa i l’han convertit en la representant involuntària de la generació que ha d’heretar el planeta: “tots els nens que viurem en el futur ho haurem de fer amb el desgavell que totes les generacions han creat”. Thunberg, que ha deixat de menjar carn i ha convençut tota la seva família perquè es fessin vegans, viatja a tot arreu combinant trens i autobusos perquè no agafa avions, un mitjà de transport que creu que és massa contaminant.

Ja fa molts divendres que Greta Thunberg se salta les classes. Durant aquest temps, s’ha convertit en un símbol de la lluita contra l’escalfament global. I ha inspirat altres adolescents: en els darrers mesos s’han multiplicat les “vagues pel clima”. Arreu del món, milers de joves de menys de 20 anys reclamen als seus líders més contundència per frenar el canvi climàtic. Són nens i joves d’avui que, d’aquí a uns anys, heretaran el planeta en unes condicions molt millorables. I la noia que no deia res és la portaveu de tots aquests adults de demà. – RAMON RADÓ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *