Els grans emprenedors i empresaris espanyols han passat històricament desaparcebuts per la resta de ciutadans. Comprem o vestim els seus productes, però no els coneixem de res.
Mentre la discreció perd la batalla en àmbits com la política o els mitjans de comunicació, en altres esdevé un valor exigible i de riquesa inquantificable. Aquest és el cas, per exemple, del món empresarial. En un moment de lluita per patens, de competència ferotge i de pirateria industrial, la discreció és bàsica. Segons un estudi internacional sobre el perfil d’un alt directiu elaborat per la directora especialitzada en recerca de directius Russell Reynolds Associates, el lideratge d’una empresa amb discreció, és a dir, sense focs artificials, és el valor que més s’aprecia en un executiu.
De fet, però, malgrat la discreció sigui un dels requisits més ben valorats entre els alts executius, sovint són els propietaris de l’empresa que enlluernats pels primers guanys i acostumats a representar la imatge del negoci, en comptes de treballar portes endins, cauen en la indiscreció. Es deixen emportar per la popularitat i el glamour que genera ostentar grans riquesas.
Per això, com a excepció, a l’estat espanyol trobem alguns exemples d’empresaris que han fet de la discreció la seva llei de vida. Un dels més destacats és Amancio Ortega, president d’Inditex i de les botigues Zara. Aquest empresari, que segons la revista Forbes (2010) posseeix la primera fortuna d’Espanya, la segona d’Europa i la novena del món amb 25.000 milions de dòlars, ha fet de la discreció i de l’anonimat la seva obsessió personal. Va començar la seva carrera en el món tèxtil quan tenia vint-i-un anys, com a dependent d’una botiga de roba. El 1972 va fundar una empresa de confecció de bates, que va internacionalitzar, i el 1982 va obrir la primera botiga Zara a La Coruña. Més enllà d’alguns fets concrets referents a la seva trajectòria empresarial, de la seva vida se’n coneix ben poca cosa.
Precisament, el seu principal competidor, és un dels altres empresaris espanyols més desconeguts. Qui és Isak Andic? Doncs el màxim accionista de Mango. Encara que en motiu de la seva entrada a la junta del Banc de Sabadell el 2006 ha incrementat lleugerament les seves aparicions en públic, quan es va saber aquesta notícia la darrera foto que els mitjans de comunicació tenien d’ell datava de deu anys enrere ja que igual que el propietari d’Inditex no concedeix entrevistes. Andic va començar obrint una petita botiga de roba importada al carrer Balmes i el 1984 el primer Mango al Passeig de Gràcia, llavor d’un petit imperi.
Però hi ha altres casos, com Isidoro Álvarez, president de Corte Inglés, empresa familiar, i amb 600 milions d’euros un dels homes més rics de l’Estat. D’aquest empresari només se sap de la seva vida privada que va llicenciar-se en Econòmiques i Empresarials amb vint-i-dos anys, li agrada caçar i fumar. Álvarez s’ha dedicat a treballar i en tot moment s’ha allunyat del glamour. De fet, tant ell com Ortega, els dos reis de la discreció empresarial d’aquest país, des de fa cinc anys que encapçalen el rànquing de líders amb la millor reputació del país. Una dada interessar per reflexionar.
També ho són les paraules de Jesús Ortiz, periodista i consultor d’estudis de Comunicació, un home normal i corrent fins que una de les seves filles va decidir casar-se amb el Príncep Felip i convertir-se en Princesa d’Astúries. Fa uns anys, en una conferència a La Coruña confessava que “des del punt de vista professional” l’ha “perjudicat” la pèrdua de discreció que li ha suposat la decisió de Letizia. Ortiz també defensava que la discreció ha de ser un valor clau de tot director de comunicació, però de vegades la vida no ens ho posa gens fàcil.
