Setze anys després dels acords de pau a Irlanda del Nord, el líder dels republicans proirlandesos Gerry Adams va començar el mes de maig tancat en una comissaria
“Seria més fàcil per a nosaltres viure en el passat, però és inútil. Construir un nou futur és més dur i més difícil, però és el que estem col·lectivament cridats a fer”. Així s’expressava el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, l’any 2001 a Belfast, en un discurs històric en què demanava a l’IRA que es desarmés. Però, malgrat les paraules d’Adams, el passat sovint acaba tornant.
Dotze anys i mig després del discurs a Belfast, setze anys després dels acords de pau a Irlanda del Nord, Adams va començar el mes de maig tancat en una comissaria. Algunes ferides del passat costa que cicatritzin: en unes entrevistes que havien de ser secretes, exmilitants de l’IRA l’incriminaven en l’assassinat de Jean McConville, fa 42 anys.
Es fa difícil veure un terrorista en aquest home de 65 anys, avi de Gearóid –el seu mateix nom, en gaèl·lic-, fàcilment identificable per la seva barba de color cendra. Ell sempre hi ha negat cap participació, però les ombres continuen regnant en el paper d’Adams, artífex indiscutible de la pau a Irlanda del Nord, en la mort de McConville. Aquesta dona catòlica de 37 anys, vídua i mare de deu fills, va ser segrestada, assassinada i enterrada en un lloc secret per l’IRA a finals de 1972, acusada –erròniament- de ser confident de l’exèrcit britànic.
A Irlanda, el passat pesa com una llosa. Cada Divendres Sant, a l’església de Saint Stephens Green de Dublín es llegeixen els noms de les més de 3.600 víctimes del conflicte. La lectura dura més de tres hores. Adams, que durant anys va col·laborar a fer aquesta llosa més i més pesada, ara intenta moure-la perquè pugui entrar una mica d’aire.
El passat ha perseguit Adams tota la vida. Nascut en una família republicana, la militància política va impedir-li dedicar-se al magisteri i a “ajudar els nadius de Kènia”, com hauria volgut. Quan de jove treballava al pub Duke of York, va quedar molt captivat per les converses polítiques de la clientela.
Des de llavors, Adams no ha pogut/sabut/volgut escapar del laberint: va participar en el moviment a favor dels drets civils, va militar a l’IRA en els temps dels Troubles, ha patit diversos intents d’assassinat, va passar per la presó de Long Kesh i, a finals dels 80, va obrir la porta al procés de pau reunint-se en secret amb el parlamentari John Hume al monestir de Clonard.
Aquest mes de maig, després de declarar durant quatre dies, Adams va quedar en llibertat sense càrrecs. En sortir va dir: “veient el neguit de la meva família mentre era allà dins, he tingut al cap en tot moment el patiment de la família de Jean McConville”.
La llosa del passat i del conflicte irlandés encara pesa molt, però cada dia una mica menys.
