El pensador i polític indi, influenciat per la religió oriental, va ser un dels primer en generalitzar aquest concepte.
Es podria definir la interdependència com el resultat de la relació humana diversa i multilateral que parteix de la llibertat i de la responsabilitat dels individus de cara a compartir un conjunt comú de principis o ideals amb altres persones de l’entorn proper o més llunyà.
Qui va començar a habilitar el mot, en el sentit més genèric i genuí de la paraula, va ser Mahatma Gandhi (1869-1948), el 1929, tot insinuant que la interdependència era una manera de superar el propi ego i augmentar el grau de corresponsabilització entre els humans, al marge de les decisions unilaterals de cada individu.
Després, del mateix terme, també en van parlar altres autors, com el filòsof i revolucionari Karl Marx (1848), aquest bàsicament en el sentit econòmic i polític de la paraula; i el filòsof nord-americà Will Durant (1944), en intuir la complexitat del pensament i del raonament humà en uns temps marcats per enfrontaments bèl·lics i en una perspectiva universalista del món i de la societat.
Per Gandhi, qualsevol acció pròpia incideix en la vida dels demés. I qualsevol decisió dels altres té repercussions en la vida d’un mateix. El triomf o el fracàs dels teus i dels no teus són també triomfs i fracassos propis, ja que és impossible ser aliens a les realitats de l’entorn. I només amb aquesta confluència d’interessos es poden assolir la felicitat de l’ésser humà i la veritable pau.
Avui, en el món globalitzat en què vivim, aquests arguments exposats semblen d’una evidència total. És impossible afrontar els grans reptes del planeta si no és amb una visió de conjunt, que suposi una implicació de diferents anàlisis, ja que tota la complexitat del planeta és una suma de causes, d’efectes i d’influències vàries, difícils de destriar.
És aquí quan cal vindicar unes institucions humanes multidisciplinàries, a petita i a gran escala, que permetin afrontar accions reals i efectives en l’ àmbit que sigui. No pas exclusivistes ni unidireccionals. O aprofitar veritablement les que ja tenim de caràcter internacional, amb diàleg obert, en tots els sentits.
