Conversa entre un pare i un fill:
–Pare, quan compris ous a la botiga, fixa’t que el número que tinguin marcat no comenci amb 3.
–Per què?
–Perquè el 3 significa que les gallines estan criades en gàbies, en unes condicions molt dolentes.
–Perfecte: et descompto 1 euro de la teva paga setmanal i així paguem la diferència de preu que hi ha amb els ous de numeració inferior.
I de cop i volta l’interès del fill per les condicions de les gallines desapareix. Aquest diàleg, real, pot servir com a exemple del que de vegades ens passa. Mai m’han interessat les reivindicacions que, d’una manera o altra, no porten associat un compromís personal.
No s’hi val a demanar canvis o millores si nosaltres no estem disposats a fer-ne en allò que depèn directament de nosaltres.
A Mataró no es farà la Festa al Cel. Tampoc a Barcelona. Diversos grups s’hi havien manifestat en contra. Un dels arguments per no voler aquest acte era que hi participaven avions de guerra.
Recomano consultar bancaarmada.org. Amb cinc minuts és fàcil comprovar-hi com les principals entitats financeres de l’estat tenen inversions en empreses armamentistes o directament financen la indústria aeronàutica militar. L’anomenada «banca armada» acapara més del 80 per cent dels dipòsits de l’Estat espanyol. No sembla que a Mataró, ni a Barcelona, la gent hagi corregut a retirar els seus dipòsits d’aquestes entitats que financen la fabricació d’avions militars. I això que hi ha alternatives per posar els diners a altres llocs.
Carregant-nos la Festa al Cel no fem res d’efectiu perquè es deixin de fabricar avions de guerra. I no ens compromet a res. No tindrem festa però continuarem finançant la indústria armamentista. I les gallines aniran ponent ous.
Albert Dresaire és consultor en TIC i gestió documental
