Fronteres

Avui les fronteres estan al punt de mira de l’actualitat informativa. De fet, Europa acaba d’aprovar una política de tancament dels seus confins. Però malgrat estem davant d’una singular onada migratòria –el 2015, més de 885.000 persones van creuar de forma irregular alguna tanca amb la voluntat d’arribar al Vell Continent– no podem oblidar que les fronteres sempre han estat, ja des de temps històrics, motiu de conflictes de diversa categoria.

Actualment, però, estem en un moment en què les fronteres tendeixen a militaritzar-se. I si el 1961 la construcció del mur de Berlín va escandalitzar el món, en el segle XXI n’hi ha desenes: entre Mèxic i Estats Units, Ceuta i Melilla, Israel i Cisjordània, a Belfast (Irlanda del Nord), entre les dues Corees, entre el Marroc i el Sàhara… la llista és realment llarga. La paradoxa és que per molt que s’augmenti l’alçada de les tanques, els quilòmetres de protecció i el nombre d’afectius policials, els moviments migratoris no s’aturen. Els legítims intents de les persones per arribar a una terra on millorar les seves condicions de vida es repeteixen una vegada i un altra, malgrat les dificultats i l’alt cost dels fracassos. I per això cal fixar-se en els llocs de frontera, però també més enllà. Què hi ha a banda i a banda, en un costat i en un altre. En les realitats de cada territori. Ampliar el zoom.

En un món completament globalitzat, en què les finances, l’economia, el comerç, la comunicació, la tecnologia i, fins i tot, el terror, ja no tenen límits territorials, el valor simbòlic de les fronteres, com a protectores de sobiranies estatals en declivi, es troba molt per sobre del seu poder real. I, davant aquesta constatació, ens hauríem de preguntar: Què protegeixen en aquest moment les fronteres? El nostre sistema de benestar social? És realment necessari un desplegament tan gran, si tenim en compte el regueró de patiment humà què deixen al seu darrera? I és que, encara que les fronteres siguin més “aparença” que poder autèntic, és evident que tenen conseqüències en la realitat i en la vida de milions de persones.

Finalment, tampoc podem oblidar que no totes les fronteres són físiques. També n’hi ha d’invisibles. Per protegir-nos de les pors que ens assetgen, molts aixequem murs dins dels quals poder gaudir d’un mínim de seguretat personal. Parets de protecció que ens ajuden a respirar tranquils, però que no ens permeten ni evolucionar ni prosperar. Per exemple, som capaços de trencar fronteres i relacionar-nos amb aquells que potser fa anys que les van saltar i ja les han deixat enrere? Realment fem el possible per detectar i enderrocar les tanques invisibles que hi ha dins les nostres pròpies fronteres?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.