La Sala Beckett no és un simple teatre. Com ell mateixos es defineixen, aquest espai de Barcelona s’ha convertit en un obrador especialitzat en dramatúrgia, creació, experimentació teatral i formació. I precisament és des d’aquest darrer àmbit que arriba una interessant proposta, el curs ‘Escena y pensamiento. Hacia una descolonización del lenguaje’.
Aquesta proposta formativa entrellaça dues disciplines que sovint van estretament lligades: teatre i filosofia. Ambdues, segons recorda la presentació, tenen “la capacitat de fer de bretxa, de punt de fuga”, des de la qual “realitzar cirurgia” vers l’exterior, és a dir, busquen canviar les coses, principalment a través de la paraula. “La filosofia i el teatre no poden ser únicament eines arqueològiques -que també- sinó les condicions de possibilitat per pensar (i, per tant, fer) l’impossible”, escriuen.
El curs, dividit en vuit sessions de dues hores, combina una hora de teoria filosòfica amb una hora d’escriptura i laboratori creatiu. Durant aquestes sessions, que començaran el 3 d’abril, s’abordaran grans temes de debat tant en la història del pensament com en les arts escèniques com: el llenguatge, el temps, l’alteritat, l’atzar, la incertesa, l’humor, la memòria o la desobediència.
A més, la teoria que es complementarà amb la lectura de fragments de grans autors de la filosofia i la dramatúrgia moderna i actual com: Nietzsche, Albert Camus, Michel Foucault, Roland Barthes, Marina Garcés, Eusebio Calonge, Walter Benjamin, René Char i Juan Mayorga.
El professor d’aquesta proposta és Albert Lladó, llicenciat en Filosofia (UB), postgrau en Periodisme de Proximitat (UAB) i màster en Estudis Comparats de Literatura, Art i Pensament (UPF). Lladó actualment escriu a l’edició impresa de La Vanguardia i al suplement Cultura/s. També és editor de Revista de Letras, director acadèmic de l’Escuela de Periodismo Cultural i professor del postgrau internacional Escrituras, a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials. – REDACCIÓ.
