La Fundació Acollida i Esperança treballa per generar oportunitats de canvi i acompanyar persones que es troben en situació d’exclusió social. En parlem amb el seu director general.
Quins són els objectius de la fundació Ajuda i Esperança?
El nostre objectiu principal és que totes les persones, independentment de la seva situació d’autonomia, puguin aprofitar totes les oportunitats i accedir a tots els drets dels quals són titulars. La nostra voluntat, per la qual vam néixer, és cobrir els forats que com a societat no tenim coberts.
Quin és el perfil de les persones que ajuden?
Ajudem persones en situació d’exclusió social severa. La majoria dels que participen en els nostres projectes venen de situació de carrer o d’una vida molt complicada. No només per manca de recursos econòmics, sinó també per haver conviscut amb situacions d’addicció o molt dures psicològicament.
Com connecten amb les persones que necessiten ajuda?
Treballem en xarxa amb el sistema públic i altres entitats perquè sols no aconseguim res. Quan una entitat detecta una persona que té una necessitat que podem cobrir, es posa en contacte amb nosaltres.
A quantes persones, aproximadament, assisteixen o acullen en aquest moment?
Tenim dues cases d’acollida de vint-i-set places, que sempre són plenes. La gent hi entra a viure i senten aquell espai com casa seva. També, tenim vint-i-quatre persones en un altre servei d’acompanyament a la llar.
Quins altres serveis ofereixen?
Un servei d’habitatge, un ajut essencial, ja que és un problema global que aquestes persones pateixen encara més. Ens proveïm d’una sèrie d’habitatges —pisos que algunes de les persones que estan a la seu social ens han cedit o llogat a preu molt baix—, i els posem a disposició de persones que no podrien sortir de la casa d’acollida si no els proporcionéssim un lloguer social.
Darrerament, han notat un increment de les persones que necessiten aquests serveis?
En nombre, sí. Hem vist un increment de sol·licituds mes a mes. D’altra banda, formem part de xarxes de treball d’entitats en l’àmbit d’atenció a persones sense llar i amb els recomptes que fem anualment veiem que cada cop hi ha més persones dormint al carrer a totes les ciutats. I aquesta detecció és real.
Això els obliga a estar en constant evolució.
Sí, de fet fa poc hem habilitat un projecte pilot per a persones amb un envelliment prematur. Volem proporcionar un acompanyament més intensiu a aquests perfils i, així, puguin estar-se a casa seva sense necessitat de tornar a fer un pas enrere cap a un centre residencial que no els aporta res perquè ja han aconseguit totes les fites que hi podien assolir.
Aquest any posaran en marxa un nou recurs. Té relació amb el que em comenta?
Hi està relacionat, però encara no podem explicar gaire cosa. La nostra voluntat és caminar cap al punt sociosanitari, que és una mica el somni que tenim i que crec que aquest 2025 acabarem concretant.
