Hola a tots,
Per què hem de parlar de responsabilitat si ja ho som força, de responsables? No som perfectes, no som constants, no som l’excellència, certament, però responsables sí.
Segur que el lector d’aquestes ratlles inverteix un temps i uns diners en temes de compromís i mostra una sensibilitat cap als altres. Potser hi haurà qui digui: “No és exactament així com funciona aquest valor de la responsabilitat”. I el discurs serà: cada dia cal demostrar que no abaixem la guàrdia, que fem tot el que podem, que estem a l’aguait i que ens ocupem del que ens envolta. I aquest actiu és com respirar, que l’has de tenir sempre en estat d’alerta.
Penso que sempre parlem i exigim responsabilitat a aquell que ja ho és o s’esforça per ser-ho, mentre que a la resta els hi insistim en altres valors: col·laboració, bona actitud… Quan creixes augmenten les teves responsabilitats. Les unes et vénen donades, altres les adquirim per compromís amb les nostres idees. I, sincerament, parlar-ne sempre cansa i no porta enlloc. Hi ha gent molt activa socialment parlant, però també participem d’un teixit d’activitats, ja sigui en el món laboral com en el associatiu, enel qual podem observar gent que sol espolsar-se les puces de sobre. No perquè no vulgui fer la feina, sinó perquè l’amoïna haver-la de fer amb regularitat. Vaja, que voldrien actuar quan els ve de gust i quan els és plaent. I aquí rau el quid de la qüestió entre el que assumeix la responsabilitat i el que tot ho percep com un dret i/o obligació.
Sovint els dic als meus alumnes: podreu triar el company o la companya per compartir la vida, però no triareu el veí, ni la sogra, ni el company de feina… Triaràs l’amic, el soci, el que vols estudiar, però no el lloc de treball on et guanyaràs el pa. Com a mínim, avui dia no, per descomptat!
I, aleshores, encara que no ens agradin, es tracta de fer les coses que toquen amb el mateix gust, amb la mateixa empenta i alegria que les altres, i tractar a la gent que t’envolta amb cordialitat, respecte, estima… perquè cal no oblidar que és responsabilitat individual – fer d’aquest petit entorn teu un lloc digne i agradable per viure–. La responsabilitat no ens ha de fer perdre el son, és més important el dia a dia, totes aquelles coses que fem o deixem de fer i poden possibilitar moments, xarrups de felicitat i benestar.
