Un dels propòsits més habituals que es fan cada 1 de gener és el de practicar algun esport. Hi ha qui ho fa per recomanació mèdica, i d’altres per sentir-se millor amb el seu cos: anar a córrer, agafar la bicicleta, apuntar-se a un gimnàs o anar a la piscina són alguns dels esports més triats. En la majoria dels bons propòsits l’any següent tornen a ser els mateixos, i pel que fa l’esport, s’ha de començar altre cop aquella activitat que es va deixar penjada abans de vacances.
La salut a vegades ens obliga a canviar els nostres hàbits i a agafar costums que afavoreixin el bon funcionament del nostre organisme. La Sílvia és una barcelonina que va venir a viure a Mataró ara fa deu anys. Al principi anava al gimnàs, però ho va deixar córrer perquè no li feien el pes les activitats dirigides. Per lesions de l’esquena el metge va recomanar-li que practiqués esport. L’embaràs va fer que deixés córrer l’exercici fins que el seu fill va ser prou gran com per sortir amb bicicleta. Des de llavors surten els dos plegats a pedalejar pel port, el passeig marítim i l’espigó. Però aquesta no és la única activitat que practica la Sílvia. També fa natació i surt a caminar. Ella és un clar exemple de persones que han hagut de començar a fer esport per recomanació mèdica.
En Pepe Abellán, de 59 anys, va viure una situació semblant. El metge li va diagnosticar una cardiopatia esquèmica. És una obstrucció de l’artèria que impedeix que la sang arribi al cor. Fent esports suaus però constants com sortir a caminar o fer natació, la sang troba altres vies alternatives a l’arterial que fan que la sang pugui arribar al cor. Abans era jugador de tenis, però aquest esport requereix esforços sobtats i moviments bruscos. Així doncs, el metge li va recomanar que anés amb compte amb el tenis. A partir de llavors, en Pepe va deixar de gaudir de l’esport que practicava fins que el va deixar. I va decidir caminar, tal i com li havia dit l’especialista.
Tot i que va ser complicat acostumar-se a fer un nou esport, en el cas d’en Pepe va ser un canvi cap a millor. Ara ja fa 12 anys que surt a caminar. “Al principi el canvi d’hàbit va ser bastant gran. Sobre-tot psíquicament, perquè pensava que se m’acabarien totes les ganes de fer esport. Però ho vaig anar assimilant a poc a poc i ara crec que caminar és el millor esport que existeix, especialment per a les persones que pateixen malalties cardíaques”, explica Pepe. Segons ell, per a fer qualsevol esport el més important és tenir força de voluntat. En el seu cas, afirma que el que més li costa és sortir de casa. “Un cop t’hi has posat et sents bé. Però deixar feines que tens a casa per anar a caminar costa molt. Al final m’ho acabo prenent com la meva medicina diària. Per a mi és com una teràpia”. A banda d’aquests casos, hi ha, però, un alt percentatge de persones que fan esport per millorar l’aspecte del seu cos i sentir-se bé amb ells mateixos. La il·lusió de poder lluir un ventre pla, o uns braços forts a l’estiu, és el que els dóna la força de voluntat necessària per deixar el sofà i fer una mica d’exercici.
Sentir-se bé amb sí mateixa
La Maribel Fernández té 33 anys i en fa prop de tretze que surt a córrer pels diversos espais lliures de Mataró per sentirse bé amb si mateixa. Prefereix gaudir del paisatge marítim i de la tranquil·litat del port abans d’estar tancada en un gimnàs fent màquines. Poc després de tenir el seu fill va haver d’apuntar-se a un gimnàs perquè l’infant li condicionava els horaris. Però quan va poder gaudir d’una mica de temps lliure, va tornar a córrer pel passeig marítim. A diferència d’ella, multituds de persones s’apunten cada any a un gimnàs per a poder fer esport. No són les vistes al mar ni la frescor de l’aire el que els anima a fer esport. El fet de matricular-se en un gimnàs implica un compromís més enllà de les ganes de moure’s: es tracta del compromís econòmic. Ser conscient de la despesa que genera evita en molts casos que es desaprofiti.
A banda d’això, un centre per a fer esport té moltes possibilitats a oferir. Quan preguntem a en Dídac Pons de 20 anys quins són els avantatges d’anar a un gimnàs la seva resposta sembla prou convincent: “En primer lloc, no m’agrada que em vegin córrer pel carrer. Prefereixo anar a un centre on tothom està fent el mateix que jo. I en segon terme perquè no vull dependre de la meteorologia. Si plou o fa fred ja no ve de gust sortir a córrer”. En Dídac va ser jugador d’handbol durant uns anys, però ho va deixar per la disciplina que suposava practicar un esport en equip. Temps després va fer natació i també ho va deixar perquè no li agradaven les instal·lacions. A l’inici del curs passat en Dídac va decidir tornar a fer esport. És per això que aquest és el segon any que va al gimnàs de la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudia enginyeria informà-tica.
Tot i que es considera una persona amb força de voluntat, reconeix que a vegades li fa mandra haver d’anar al gimnàs. Assegura, però, que proposar-se objectius, metes i tenir motivacions extres ajuda molt, i en el seu cas, el físic és el que l’empeny a esforçar-se al gimnàs. “A mi em motiva saber que si vaig regularment al gimnàs, a l’estiu el meu cos estarà bé, que les noies es fixaran més en mi i que a més, em sentiré millor amb mi mateix.” Els beneficis són múltiples. Com passa en la majoria de les vegades, l’esport esdevé una teràpia per a qui el practica. A en Dídac l’ajuda a desfogar-se i treure’s l’estrès de sobre.
La febre pels gimnassos
Malauradament, no tothom té la constància d’en Dídac. Generalment els propòsits són ferms al començament, però amb el temps els esforços i les ganes de sortir de casa per fer exercici van en declivi. En Santi Gómez és una de les persones més adients per explicar-nos-ho. Ell és gerent de l’escola de dansa On Stage situada a la ronda Alfons XII de Mataró i a banda d’això fa esport en un gimnàs. Es considera a si mateix amb força de voluntat i assegura que això és el que fa falta per no deixar de fer exercici. “Molta gent fa esport a intervals. Ho deixa a temporades, normalment per manca de temps. El que cal és tenir un interès constant per estar en forma.” Explica que quan l’activitat que es practica no és l’adient per a l’individu en qüestió, l’avorriment, la mandra i el cansament li fan aturar l’activitat. Ser constant no és gens fàcil. Mantenirse en forma és una tasca dura, però al final resulta gratificant. El consell d’en Santi per a totes aquelles persones que no tinguin prou força de voluntat com per tirar endavant una activitat física, és el de provar moltes disciplines diferents. D’aquesta manera no només es pot trobar l’adient per a cada persona, sinó que els canvis impedeixen que la rutina faci que fer exercici sigui avorrit.
Conclusió. Fer exercici és, doncs, un dels millors remeis, tant pel cos com per la ment. Res més bo que una bona passejada, o algunes sessions setmanals de gimnàs per desconnectar i alhora fer músculs. És en l’esport on convergeixen salut i bellesa. Però aquesta atractiva combinació requereix esforç per abandonar la comoditat del sofà, dificultat superable a amb moltes ganes i un gran entusiasme.
