Feines domèstiques a canvi de vídeojocs

Implantar contractes explícits entre pares i fills per tal de guanyar-se el dret a jugar amb un vídeojoc a canvi de contribuir amb les tasques domèstiques. Això és el que s’està plantejant l’empresa Tencent, desenvolupadora del videojoc més popular de la Xina, anomenat Honor of Kings, per fer front a l’enorme addició que el joc genera entre el jovent. Es calcula que entre cinquanta-cinc i vuitanta milions de persones a la Xina es connecten cada dia al mòbil per jugar a aquest joc, una situació que resulta especialment dramàtica quan es tracta dels menors d’edat.

Per fer-hi front, Tencent ja va limitar les hores del joc als infants, però com que molts se saltaven la restricció creant-se perfils falsos, ara l’empresa està valorant implantar aquests contractes explícits per tal que els infants acordin amb els pares i mares el dret a poder seguir amb el joc. Així, el que es proposa és que els nois i noies es guanyin temps extra fent feines de la casa o aconseguint bones notes als estudis.

Segons explica Joan Arnedo, director del màster de Disseny i Desenvolupament de Videojocs de la UOC, l’èxit d’aquest joc es basa en «la vessant tàctica, l’aspecte social de jugar amb gent de tot arreu, la personalització dels personatges i l’aspecte competitiu, que permet obrir la porta a poder desplegar lligues professionals».

Són jocs accessibles, els èxits que s’hi aconsegueixen tenen un reconeixement social ja que els resultats es mostren a les xarxes socials, i a més són molt immersius, explica Sílvia Sumell, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Això explica l’enorme influència que tenen aquests jocs en els joves, que actualment basen el seu temps d’oci i lleure en activitats molt més passives i individuals.

Establir un contracte entre pares i fills pot ser una bona opció? O per la contra, pot encara donar més importància i valor al fet de participar en aquesta mena de jocs? «Utilitzar el joc com a càstig o recompensa és donar-li més valor del que té», diu Sumell, que troba poca adient que els infants puguin negociar amb els pares amb un contracte pel mig. La clau per a posar els límits «l’han de tenir els pares i no deixar que sigui el món en línia el que proposi les solucions» a l’abús d’un videojoc. Sumell creu que «les famílies haurien de ser capaces de transmetre als fills que els videojocs no són l’única manera d’omplir el temps de lleure”. – J.V.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *