L’Església Adventista del Setè Dia es caracteritza, entre altres coses, per promoure un estil de vida saludable, els seus seguidors practiquen l’exercici físic, són vegetarians i tenen prohibit beure alcohol o fumar, entre altres substàncies perjudicials pel cos.
L’Església Adventista del Setè Dia, amb més de 1.500 membres a Catalunya i 24 centres de culte, és una organització cristiana creada l’any 1863 als Estats Units i té el seu origen en el moviment religiós mil·lenarista iniciat per William Miller.
La doctrina de l’Església Adventista és molt similar a la de la resta d’ esglésies sorgides de la Reforma Protestant (l’autoritat suprema és la Bíblia, la salvació s’assoleix per mitjà de la fe en Jesucrist i la creença en la Trinitat), però, els adventistes sobretot es distingeixen de la resta per dos elements: l’observança del dissabte com a dia de repòs i la convicció que la segona arribada de Jesús és imminent.
Però hi ha un altre tret característic d’aquesta fe molt destacable en un context social en què el valor de la cura i el culte al cos està a l’ordre del dia: l’aposta per una vida saludable. Els adventistes promouen activament l’exercici físic, el vegetarianisme –especialment la privació de carn de porc, sang i crustacis– i l’abstinència d’alcohol i de tabac. Consideren que seguint un estil de vida saludable honren a Déu, ja que el cos és el temple on reposa l’esperit d’ell.
Les bases d’aquesta vida saludable les va dictaminar el 1863 Elena G. de White (127-1915), autora adventista nord-americana. Va publicar articles explicant les virtuts d’una vida amb aquestes abstinències i el setembre de 1866 va inaugurar l’Institut de Reforma Sanitària de l’Oest, la primera d’una cadena d’institucions mèdiques –d’hospitals i clíniques– que avui són dirigides per l’església adventista al voltant del món, com també una organització humanitària, l’Agència Adventista de Desenvolupament i Recursos Assistencials.
