El banc d’aliments d’una localitat amb una gran comunitat musulmana d’origen bereber es posa en contacte amb Serveis Socials perquè les mares ateses refusen rebre les farinetes que porten pollastre. Com hauran d’actuar els professionals?
Presentem aquest mes una situació que ens endinsa en una altra cultura i una altra religió amb unes tradicions que determinen el com es veu la vida en general i la salut en particular. Aquest cas ens demanarà reflexionar el repartiment de recursos i ens permetrà preguntar-nos com veiem a aquell que és diferent.
En una localitat on hi ha una gran comunitat musulmana afectada per la crisi, les famílies són derivades des de Serveis Socials al banc d’aliments de la ciutat, gestionat pel propi Ajuntament, la mesquita, una església evangelista i Càritas. En un moment donat, el banc rep una donació de farinetes amb pollastre que es vol repartir entre totes les dones amb nens menors de tres anys. Però aquestes, degut la seva cultura, refusen les farinetes i marxen a casa sense res per alimentar els seus fills. Elles expliquen que no poden donar aquest tipus de menjar als nens, que ja trobaran una alternativa. Expressen poder ser refusades per la comunitat si no respecten les tradicions i les normes de la seva societat.
L’Ajuntament considera que aquesta negativa a acceptar menjar pot posar en perill el benestar dels menors i demana a Serveis Socials que convoqui les mares per obligar-les a acceptar l’ajuda amb l’amenaça que podrien revisar si aquesta actitud és una negligència cap a les cures dels seus fills. Els professionals de Serveis Socials consideren que no s’ha d’arribar al punt d’obligar les famílies a acceptar una ajuda i molt menys a través de coaccions però sí que pensen que aquells nens podrien patir les conseqüències i a més a més s’està deixant d’utilitzar un recurs valuós, com són les farinetes que tenen data de caducitat propera. Des de Serveis Socials es contacta amb l’imam de la comunitat per intentar fer un apropament a les famílies i ell mateix, encara que al principi es mostra contrari, els recomana acceptar el menjar. Malgrat això, les famílies el refusen. Com haurien d’actuar els professionals de Serveis Socials?
És molt complicat trobar l’equilibri entre creences i necessitats quan hi ha pressió social. A més a més, quan s’han d’articular dues cultures diferents en situació de crisi pot haver-hi friccions. En aquest cas trobem un dilema sobre la gestió dels recursos, la visió de les necessitats i el concepte de salut i malaltia segons les diferents tradicions… En aquesta situació, quina hauria de ser la resposta de Serveis Socials? I la de l’Ajuntament i el banc d’aliments?
D’una banda, el pas donat pels professionals al parlar amb l’imam i voler apropar-se a la comunitat sembla molt adequat però tenint en compte la resposta de les famílies potser necessita de més temps i mentre això es dóna, els nens no tenen l’aliment necessari i les farinetes es poden fer malbé. D’altra banda, la possibilitat d’obligar-los a acceptar-les mitjançant les coaccions pot facilitar que rebin el producte però que potser després el llencin. A més a més, podrien perdre la confiança en els Serveis Socials o en el propi banc d’aliments pel que futures accions d’integració i educació en salut siguin refusades.
Llavors, com conciliar el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment just d’uns recursos limitats i amb la protecció d’uns infants en situació de pobresa? Creieu que és possible?
