Una part important de la societat europea assisteix atònita a com s’està gestionant l’arribada de refugiats a les nostres costes.
Molts ens en sentim avergonyits. Una altra part, per contra, no vol ni sentir a parlar d’acollir aquestes persones. Potser no tots ho diuen, però molts sí que ho pensen. I la darrera moda és culpar ‘Europa’ de la gestió de la crisi dels refugiats. ‘Europa’, així en genèric. Arriba un moment que quan es parla d’‘Europa’ no sabem si hom es vol referir a la Unió Europea, als estats membres, al Parlament Europeu… Reconec que és fàcil perdre’s, i més encara amb la proliferació d’opinadors poc rigorosos a molts mitjans de comunicació. Per això crec que cal ser una mica curós a l’hora de referir-nos a ‘Europa’. Cal tenir en compte que part de la sobirania que els estats membres han transferit en els darrers anys no ha anat a parar a instàncies estrictament comunitàries, sinó més aviat a espais intergovernamentals o organismes tecnocràtics. Clubs d’estats membres, podríem dir, on prevalen les aliances interestatals. Parlant en plata: el que compta realment és l’opinió dels diferents estats, sobretot la d’aquells amb un major pes. Les decisions procedents de la Unió Europea són fruit de les majories polítiques que hi ha a cadascun dels estats membres, i cal tenir en compte que els poders econòmics que les condicionen (i molt) tenen interessos similars a molts d’aquests estats. Hi ha gent que va tan perduda que demana que, davant de la gestió de la crisi dels refugiats, els ajuntaments retirin la bandera de la Unió Europea de les seves façanes. Un greu error: aquesta bandera representa una idea per la que portem molts anys treballant i una mala gestió dels líders dels estats no pot fer que culpem ‘Europa’ del drama que pateixen els refugiats. Canviem Europa, però no reneguem d’ella, si us plau.




