Aquesta és una de les grans preguntes del moment, especialment ara quan Europa no és una suma de valors, sinó de pors.
El Brexit, els tancaments de fronteres per la crisi dels refugiats, la pujada de l’extrema dreta en diversos països… Són notícies que en els darrers mesos trobem permanentment presents als mitjans de comunicació. Notícies que ens permeten afirmar que Europa està en crisi. Una certa idea d’Europa, si més no, perquè és difícil negar que aquestes notícies ens mostren un retrocés en el procés de construcció europea.
Els ciutadans i ciutadanes europeus havíem assolit uns nivells de benestar, prosperitat i estabilitat únics al món. Amb totes les mancances que vulgueu. Però ara moltes persones veuen com moltes d’aquestes fites poden estar en perill. I això provoca un sentiment de por i de desconfiança cap el futur. I la por, ja ho sabem, és mala consellera: porta a dir sí al Brexit o a votar Marine Le Pen…
És molt coneguda la frase pronunciada per Kennedy ja fa molts anys: “No preguntis el que Amèrica pot fer per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica”. Fa quasi vergonya fer esment a aquesta cita perquè s’ha repetit molt sovint. En canvi, no sembla que darrerament els europeus ens l’haguem aplicat massa. Els estats europeus estan més pendents del que poden treure d’Europa (“del que Europa pot fer per ells”), que no pas del que hi aporten (“del que ells poden fer per Europa”). I això valdria per als ciutadans europeus (que, al capdavall, som els que decidim els governs dels estats d’Europa).
Europa només se’n sortirà si és una suma d’esforços, una suma dels valors que hi aportin tots els seus membres. I ara sembla que Europa més que una suma de valors sigui una suma de pors. Haurem de recuperar la cita de Kennedy: “Europa, no preguntis el que el món pot fer per tu, sinó el que tu pots fer pel món”.
