S’acosta el temps de les vacances i amb elles la possibilitat de gaudir d’uns dies d’un descans gratificant. L’increment del temps lliure que hem assolit a la nostra societat ha possibiliat un ús massiu de les activitats anomenades de lleure. El lleure ha passat de ser una simple recuperació física, per tornar després al treball, a tenir connotacions gratificants i humanitzadores. Avui ja ningú parla del lleure com d’un estat inactiu, sinó com el temps lliure d’una persona fora de les seves ocupacions habituals, que li possibilita la capacitat de desenvolupar-se individualment i col·lectivament en allò que el dignifica.
És propi de l’ésser humà gaudir del dinamisme, de l’aventura, de la sorpresa, d’allò imprevist, sortir dels esquemes predeterminats. Tan vital és el lleure per a la persona, com ho és dormir, treballar o menjar. Cal un temps per trencar l’activitat habitual, per assossegar-se i recuperar el sentit de la perspectiva i fruir així d’un espai de llibertat.
Podríem dir que el lleure, és a dir, el temps lliure que hom disposa per fer alguna cosa, és l’estat natural, primigeni, de l’ésser humà. És un temps per recolzar-se en l’ésser i no tant en el fer. Encara que no faci res, sóc. Per tant, és un temps que afavoreix l’aprofundiment en la propia existència, en aquelles coses que són
realment importants a la nostra vida.
Cal, però, que socialment donem un salt qualitatiu: és el lleure el que ha de condicionar el treball i ser llevat de la dignificació del treball i no pas al contrari. El component de llibertat que caracteritza el lleure és el que fa que aquest esdevingui humanitzador. Les persones sanes quan tenen temps lliure no es dediquen a vaguejar, sinó que generen quefers i activitats, algunes d’elles de llarga durada. Són ocupacions fruit del gust, del desenvolupament personal, de l’amor, de la responsabilitat de construir la pau i la solidaritat. Que les persones puguin emprar la seva formació, energia, capacitat de creativitat, de relacions i coneixements humans en allò que els agradi i satisfaci, això és assolir un treball que s’aproximi al lleure. Bones vacances.
