Òbviament és possible conjugar ètica i política, governar a partir de valors positius. Només faltaria. Qui digui que no menteix o és víctima del cinisme més descarnat, el qual li impedeix veure la feina de moltíssims electes, els quals fan la seva feina amb abnegació, honestedat i sense esperar res a canvi. El que passa és que no sempre és possible governar només a partir dels valors. Davant dels problemes que sorgeixen a la nostra societat cal prendre decisions i sovint la tria és entre una mala solució i una solució encara pitjor. I és que com diu Francesc-Marc Álvaro la política no es guia només per criteris ètics sinó que bàsicament ho fa en base als valors de la responsabilitat i l’eficàcia. I això ja són figues d’un altre paner. Potser és aquí on alguns volen veure una falta d’ètica creixent entre els polítics, quan actuen no en funció només dels seus valors sinó equilibrant interessos, no fent tot allò que potser farien en consciència perquè la responsabilitat els ho desaconsella, perquè no és oportú… A l’hora de governar apareixen contradiccions, que van en contra de la puresa dels valors. El límit a partir del qual es traïcionen aquests valors el marca el propi polític en base a la seva honestedat. Els que exigim actuacions ètiques als nostres polítiques, si fem aquest debat seriosament, hem de tenir en compte tot això. També ens aniria bé abandonar la creença sobrenatural en els polítics que arrastrem des de temps immemorials: els polítics són exactament com la societat de la qual naixen. Sovint millors. En tot cas per exigir-los que cada cop siguin més ètics, el millor que podem fer és exigir-nos-ho a nosaltres mateixos.
Ètica i Política
