Tendències

Esglésies sense religió

Les esglésies han tingut sempre una funció de punt de trobada de les comunitat i han estat espais on més enllà d’expressar la nostra fe, s’ha reflexionat sobre els grans problemes que ens afecten com a persones. Ara, però, s’està donant el cas de parròquies vinculades a religions concretes que van una mica més enllà i que, renunciant a la pràctica de la seva fe, s’obren a persones de totes les creences per debatre sobre els grans reptes de la humanitat.

Fa uns dies el New York Times explicava el cas de l’església de Nova York Rutgers Presbyterian, una parròquia on s’hi apleguen presbiterians, però també cristians com jueus i agnòstics. El que uneix a persones de confessions tan diferents són altres temes como els drets dels immigrants, la identitat de gènere o el canvi climàtic. En els sermons que es pronuncien durant els oficis, es parlen de qüestions tan específiques com ara els riscos dels vegetals genèticament modificats. Moltes persones que s’han sentit atretes per aquesta parròquia ho han fet responent a un anunci sobre el seu activisme ambientalista més que no pas a la promesa de trobar acolliment espiritual.

La novetat més singular d’aquesta església no és que s’hi toquin temes d’actualitat, sinó el fet que les creences religioses quedin en un segon terme i no importi gens quina fe segueixin les persones que hi assisteixen. Es crea igualment un treball comunitari, com les parròquies fa segles que realitzen, però al marge de la fe religiosa.

Als Estats Units, les parròquies, esglésies i sinagogues, entre altres llocs de culte, han anat guanyant en els darrers temps un paper preponderant a l’hora d’impulsar determinats activismes de causes socials, des de la defensa dels drets de la comunitat LGTB fins la lluita pel canvi climàtic. El cas de la parròquia de Rutgers és singular perquè porta aquest activisme un pas més endavant en deixar de costat la faceta religiosa que se li suposa a una església com aquesta.

Moltes esglésies veuen com el nombre de seguidors es van reduint progressivament per la pèrdua de fe en les grans religions. Davant aquest fet s’obre un debat sobre el paper que les parròquies i lloc de culte. El model que segueix aquesta església presbiteriana de Nova York pot servir d’inspiració i marcar un camí per definir el paper de les esglésies del futur.

Esglésies reconvertides

No totes les esglésies han sabut obrir-se a nous públics i temes sense renunciar a la seva funció original. En molts casos, la manca de parroquians ha portat als edificis de culte a reconvertir-se en espais per altres activitats completament diferents. Fa un parell d’anys, l’església del Perpetu Socors del Monteal es va reconvertir en el Théâtre Paradoxe i ara acull tota mena de concerts i espectacles, mentre que la capella del convent de les germanes de la Caritat s’ha convertit en una sala de lectura per als alumnes de la universitat Concòrdia.

Al Regne Unit, l’església de Saint James de Manchester es va convertir en un espai que acull correus, una cafeteria i zona de jocs. A Londres, l’església del Clabury Hospital acull avui un gimnàs. A l’estat espanyol, el cas més paradigmàtic és el de l’església Santa Bàrbara de Llanera, que es va reconvertir en un espai per a skaters i ara es coneix com l’església de l’skate d’Astúries. – JUDITH VIVES.

Aquesta secció té la col·laboració de:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *