1500 TWH: El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que, el 2030, el consum global d’electricitat associat a la indústria de la intel·ligència artificial (IA) superarà el de tota l’Índia i, de fet, serà fins i tot superior a la demanda procedent dels vehicles elèctrics.
La intel·ligència artificial té un impacte cada vegada més gran en les nostres vides, per múltiples motius. Des del punt de vista econòmic, segons l’FMI, els sectors productors de la intel·ligència artificial ja representaven un 3,5 per cent del PIB dels Estats Units el 2023, davant del 2,4 per cent el 2013. Una altra mostra, potser més prosaica, la trobem en el llenguatge, ja que cada vegada sembla que sentim menys allò de “busca-ho a Google” i cada vegada més “pregunta-ho al ChatGPT”.
En aquest context, qualsevol avenç que democratitzi la IA, i la faci més barata i, per tant, més accessible, farà que es faci servir més i pot tenir grans implicacions en termes de demanda energètica. Entre d’altres, perquè, segons estimacions del Fòrum Econòmic Mundial, les tecnologies generalistes d’intel·ligència artificial generen un consum energètic fins a 33 vegades més elevat que altres tecnologies més especialitzades a l’hora de fer tasques concretes.
CONSUM ENERGÈTIC DESBOCAT
Quan, a principis del 2025, l’empresa xinesa DeepSeek va presentar el seu model d’intel·ligència artificial, se’n va destacar, entre d’altres, que tenia un consum energètic més baix, tant en l’entrenament del model com en el procés de donar respostes a les preguntes dels usuaris. L’estalvi energètic respecte d’altres models líders d’intel·ligència artificial, com el mateix ChatGPT, podia arribar a ser, segons afirma la mateixa empresa, de fins a un 95 per cent. La notícia va provocar forts moviments en les empreses tecnològiques, que han estat invertint molts recursos en les seves capacitats d’IA, però també en les empreses energètiques.
Segons les estimacions de l’FMI, el consum energètic associat als centres de dades i la intel·ligència artificial podria passar d’uns 400-500 TWh el 2023, a 1.500 TWh el 2030. Aquesta demanda els convertiria en el tercer consumidor d’energia si fossin un país independent, només per darrere de la Xina i dels Estats Units. Un consum desbocat que, juntament amb la gran despesa d’aigua que fan servir eines com ChatGPT, preocupa als usuaris a futur.
Serà possible fer front a tota aquesta demanda d’energia? Algunes veus ja parlen de la necessitat de tornar a apostar de forma decidida per l’energia nuclear. De fet, aquesta alternativa ja es troba en diverses fases, des de l’estudi fins al desplegament, per part de les grans empreses tecnològiques, especialment les més involucrades en la gestió de grans volums de dades (com Amazon o Meta).
EL FUTUR DE LA IA
Des de punts de vista tecnooptimistes, s’assenyala la possibilitat que la mateixa intel·ligència artificial ens podrà ajudar, eventualment, a trobar solucions als grans problemes de la humanitat. Això inclourà, necessàriament, els reptes que genera el seu propi ús, des del consum energètic en particular o, de manera més general, el canvi climàtic i l’escalfament global. Sense negar que els grans canvis han estat impulsats des de l’optimisme, cal esperar que l’autèntica revolució de la IA, amb tots els costos i disrupcions socials que ja està generant, vagi més enllà d’ajudar-nos a crear imatges i vídeos suposadament graciosos.
