Quan el públic surt del Teatre del Raval després veure El miracle d’Anne Sullivan ho fa amb un nus a l’estomac. La intensitat emocional d’aquesta història, portada a escena amb una gran qualitat interpretativa, impacta l’espectador. Anne Sullivan va viure entre els segles XIX i XX, però la seva vida té tants punts en comú amb l’actualitat, que els temes de debat que aquest espectacle posa sobre la taula continuen després de baixar el taló. El miracle d’Anne Sullivan aborda aspectes com el tracte social i familiar a les persones discapacitades, el valor del llenguatge i la comunicació o la relació entre educació, disciplina, obediència i llibertat.
El miracle d’Anne Sullivan -que primer va ser una pel·lícula de cinema, guardonada amb dos Oscars i diverses nominacions – explica la història d’una professora amb una infància traumàtica que tracta d’educar una nena sorda, cega i muda. Quan la mestra arriba a la casa on viu la petita, es troba amb una família que l’ha criat en unes condicions de protecció extrema, i percep la incapacitat dels pares per poder educar-la. Helen és considerada com una desgràcia de la natura, amb la qual és impossible tenir cap mena de contacte comunicatiu eficaç. Tan sols la mare de la criatura manté una lleu esperança.
La història, com la defineix la seva directora, Empar López, és una mostra “de coratge, valentia, amor i superació personal”, però si impacta de forma directe al públic és gràcies al treball interpretatiu impecable que realitza especialment la parella protagonista: Mar Ferrer, que s’estrena amb molt bona nota en el teatre professional posant-se a la pell de Hellen, un animaló que cal educar i connectar amb el món, i Míriam Escurriola, qui interpreta Anne Sullivane, la mestra perseverant. L’encert de la tria d’actrius i la connexió entre les dues és, sense dubte, l’èxit d’aquesta interessant nova proposta del Teatre del Raval. – MARIA COLL.
El miracle d’Anne Sullivan – Teatre del Raval- En cartellera fins el 26 de març.
