El desenvolupament de les noves tecnologies ha transformat profundament la societat moderna, amb innovacions que desafien les nocions tradicionals de molts dels constructes i imaginaris col·lectius. Des de la revolució industrial fins a l’era digital, la tecnologia ha estat una força impulsora de canvis econòmics que ha comportat millores en la qualitat de vida, però també conflictes ètics nous que obliguen a reconsiderar les normes i principis clàssics. Un dels darrers avenços tecnològics és la intel·ligència artificial generativa, un tipus d’IA que pot crear contingut original, com ara text, imatges, música o veu, a partir de dades existents. Fa servir models complexos d’aprenentatge automàtic per replicar patrons amb l’objectiu de generar produccions noves. Aquesta tecnologia la fan servir algunes empreses per simular veus i recrear la de persones mortes en una mena de “resurrecció digital”. Un negoci creixent que ofereix la possibilitat de tornar a parlar amb la persona que ja no hi és creant una il·lusió de presència que pot ser reconfortant. Però també pertorbadora. És ètica aquesta pràctica?
La recreació de la veu d’un difunt que es troba a faltar a partir del seu to, cadència i inflexions és un recurs de consol i de suport emocional, ja que genera una sensació de proximitat, d’existència palpable. Els usuaris d’aquesta nova tecnologia parlen d’alleujament de la sensació de pèrdua, de la possibilitat d’acomiadar-se, d’una transició més dolça cap al procés posterior del dol. Es configura també com una eina valuosa per a la transmissió de tradicions familiars a les generacions futures, com si fos una caixa de records que preserva anècdotes i històries personals mantenint el record de la persona que les explica. En l’àmbit històric i cultural, la recreació de veus històriques pot servir en museus i exposicions per oferir experiències més immersives i educatives. Això permet entendre millor figures històriques a través de la seva veu, i oferir una connexió més profunda amb el passat. En el camp de la psicologia, la tecnologia pot ser aplicada en teràpies de dol per ajudar les persones a afrontar la pèrdua de manera controlada i segura, proporcionant un mitjà per a la comunicació simbòlica amb els difunts. Als Estats Units i la Xina s’ha posat en marxa l’oferta i s’està expandint ràpidament, però altres països consideren que hi podria haver riscos emocionals significatius i que l’ús comercial d’aquesta tecnologia pot obrir la porta a l’explotació de la intimitat de les persones difuntes. A causa de la controvèrsia generada, es comença a proposar una regulació específica. S’han de controlar amb lleis les emocions humanes o situacions futures que encara no s’han donat? És ètic fer servir la IA per copiar les veus dels difunts encara que hi donessin el consentiment abans de morir?
Una possibilitat en aquest cas seria fer una regulació estricta que prohibís totalment recrear veus de persones difuntes sense el seu consentiment explícit en vida. Això garantiria el respecte per la privacitat i la voluntat dels difunts, i evitaria qualsevol explotació comercial o emocional no desitjada. Una altra possibilitat seria permetre l’ús lliure d’aquesta tecnologia sense cap restricció significativa, i deixar que els familiars decideixin. Aquest enfocament afavoriria la llibertat individual i el desenvolupament tecnològic, tot i que podria augmentar els riscos emocionals i ètics. Una solució intermèdia podria consistir a establir una regulació que requereixi el consentiment dels familiars més propers i la creació de guies ètiques per a l’ús d’aquesta tecnologia. Això permetria fer servir l’eina de manera controlada i respectuosa, i garantir alhora que es tinguin en compte els drets i el benestar emocional tant dels difunts com dels vius.
