Sergio J. Varela denuncia l’actual fallida del sistema de mitjans espanyol i la manca de bons productes, però si es rasca encara se’n poden trobar alguns.
La tesi doctoral de Sergio J. Varela, redactor en cap del departament de comunicació, publicacions i activitats de l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM), exposa amb tots els ets i uts la “fallida total” del sistema de mitjans espanyol i quins són els “requisits per sobreviure al nou ecosistema”. Les xifres són demolidores: 81 mitjans tancats només la província de Barcelona i gairebé 12.000 acomiadaments a tot l’Estat entre 2008 i 2015.
Quines són les conseqüències, de tot plegat? Redaccions sense veterans, escasses oportunitats pels milers de graduats que surten de les universitats, salaris baixos, jornades llargues, més càrrega de feina i més temps per fer-les i més pressions. A tot això, cal sumar-hi que la falta de rentabilitat econòmica de les empreses periodístiques i la proliferació de directius més preocupats amb la rentabilitat que amb la qualitat del producte, atempta directament contra la seva independència, segons conclou l’estudi.
En aquest escenari, com es pot sobreviure? Varela ho té clar, i enumera possibles solucions. Entre elles, la innovació tecnològica constant, la generació de continguts únics, una bona segmentació de les audiències, la “màxima” qualitat del producte, la diversificació dels ingressos i vetllar per la sostenibilitat econòmica de l’empresa periodística. Una altra conclusió és “respectar al màxim les velles regles (de l’ofici) en els nous temps”. “Davant de les carències dels darrers anys, es té que posar més èmfasi en complir-les”, segons Varela.
I és en aquest punt on, després de deu anys de crisi, poden faltar referents. Ara bé, no fa falta remenar els arxius per trobar exemples. Per exemple, entre els més recents, hi ha Els internats de la por, un documental de TV3 fet per la periodista Montse Armengou i el realitzador Ricard Belis, especialitzats en memòria històrica. Del seu darrer projecte aborda el maltractament a la infància i a les mares solteres en institucions vinculades a l’Estat i a l’Església Catòlica fins deu anys després de la fi del franquisme. Del seu relat d’abusos i humiliacions en va sortir també un llibre, editat per Ara Llibres, on deixen clar com ha de ser l’ofici: “Anar més enllà de l’obtenció d’un bon material periodístic”. “Només des del convenciment de la informació com a eina democràtica i d’apoderament al servei del bé comú té algun sentit una feina que recentment hem vist amenaçada amb l’excusa de les retallades”. Doncs això.
