El 97 per cent de la població mundial parla només un 4 per cent de les set mil llengües que s’estima que hi ha al planeta. Això vol dir que el 96 per cent de les llengües que existeixen només són parlades pel 3 per cent de la població, cosa que evidencia una concentració del poder lingüístic, i posa en risc la diversitat cultural del món.
Avui al món hi ha unes set mil llengües vives: set mil maneres de dir bon dia i set mil maneres d’explicar i mirar el món de manera diferent. Aquesta xifra, segons dades sobre llengües vives del planeta del projecte Ethnologue de l’americà Summer Institute of Linguistics, s’ha anat reduint de manera alarmant al llarg de l’últim segle. Alguns estudis apunten que en la prehistòria hi podria haver hagut fins a 30.000 llengües —una hipòtesi difícil de comprovar per la distància temporal que ens separa, però que ens ajuda a comprendre la magnitud de la pèrdua lingüística que hem viscut com a espècie.
El que sí que és innegable és que la diversitat lingüística s’ha reduït de manera dràstica, alhora que ha augmentat la desigualtat en la distribució dels parlants. Actualment, el 97 per cent de la població mundial parla només un 4 per cent de les llengües del planeta (com ara el xinès mandarí, l’hindi, l’espanyol o l’anglès, entre d’altres), mentre que el 96 per cent restant de llengües són parlades per un escàs 3 per cent de la població mundial. Aquesta concentració del poder lingüístic reflecteix també una concentració cultural i simbòlica: algunes llengües s’imposen com a hegemòniques, mentre que moltes altres lluiten per sobreviure.
L’homogeneïtzació cultural
Les tendències globalitzadores ens empenyen cap a una homogeneïtzació cultural creixent, un procés pel qual les cultures locals tendeixen a assemblar-se cada cop més entre si. Progressivament, perdem particularitats pròpies, no només la llengua, sinó també els costums, la gastronomia o els valors, davant del model cultural dominant, que s’imposa arreu del planeta. El que és mainstream (hegemònic) penetra tots els àmbits de la vida quotidiana: ja no fem esmorzars de forquilla, sinó brunch; no muntem empreses, sinó startups; parlem de hackers, fake news o bullying, en lloc de fer servir les paraules que expliquen el nostre món des de la nostra llengua i cosmovisió.
Els efectes d’aquesta homogeneïtzació són profunds: la pèrdua de diversitat lingüística i cultural, la desaparició o banalització de les tradicions locals, i la uniformització dels hàbits de vida, de consum i de pensament. Quan les llengües minoritàries desapareixen, el món esdevé més uniforme i més pobre culturalment.
El valor del llenguatge
Perquè la pèrdua d’una llengua no és només la desaparició d’un sistema de comunicació: és la fi d’una cosmovisió particular, d’un univers de coneixements, sabers i formes d’entendre la vida. Cada llengua és també un vincle social que ens connecta amb els altres i un element essencial de la nostra identitat col·lectiva.
Segons les estimacions més optimistes de la UNESCO, almenys un 40 per cent de les llengües actuals podrien desaparèixer o quedar greument amenaçades abans de finals d’aquest segle. Preservar les llengües no és només conservar paraules: és mantenir viva la història que ens ha portat fins avui. Davant d’aquest escenari, protegir la diversitat lingüística (i també la nostra, pobra, bruta, trista, dissortada llengua) és un acte de resistència cultural i de dignitat col·lectiva.
