Enric Segarra ha estat guardonat amb el Premi de Filantropia 2025 de CaixaBank pels seus actes solidaris. Des que es va jubilar, s’ha convertit en tot un exemple de solidaritat i en un gran divulgador.
Per què va decidir fomentar la solidaritat un cop es va jubilar?
Quan et jubiles, és habitual fer balanç de la teva vida i preparar el terreny dels anys que venen perquè no vols passar de treballar molt a no fer res. Llavors em vaig adonar, com li passa a molta altra gent, que havia rebut molt en l’àmbit familiar, econòmic i de salut i que, tenint en compte les grans carències que hi ha al món, calia tornar a la societat tot això.
Amb quina intenció va començar a fer divulgació de la solidaritat?
Un cop em vaig jubilar, em vaig adonar que tenia molt de temps —no n’havia tingut mai— i que el podia oferir. Em vaig fixar que hi havia moltes possibilitats de voluntariat, però vaig optar per fer divulgació de la solidaritat i altres valors a través de les xarxes. Vaig crear un bloc a internet, Lasolidaritatunbonremei.com, per escampar escrits, cançons, retalls de pel·lícules o el que fos que pogués motivar la gent en aquests valors.
I l’any 2015 va començar a treballar en projectes a l’Àfrica.
No només tenia excedent de temps, sinó de diners que no necessitava, ni jo ni les meves filles. Llavors vaig estudiar les ONG prou a fons per decantar-me per una. Finalment, vaig triar Mans Unides perquè volia ajudar el Tercer Món sense que em portés molta feina. Aquesta entitat té una línia de treball que es diu operacions enllaç, en què pots demanar que et proposin projectes i cobrir totalment o parcialment les necessitats econòmiques. A més, també participes en decisions i pots anar a veure tu mateix el que s’està fent.
Fa poc, ha rebut el Premi de Filantropia 2025 de CaixaBank. Com se sent en rebre un premi d’aquestes característiques?
Al principi vaig estar a punt de renunciar-hi perquè només els meus familiars més propers i els amics sabien que participava en tots aquests projectes. Va ser com sortir de l’armari. Tot i això, vaig pensar que renunciar-hi traïa una mica la causa, ja que era una molt bona oportunitat per donar exemple i animar algú en una situació similar a la meva a col·laborar en algun projecte. Estic content, però preocupat per no saber que en sortirà, de tot plegat. Està bé rebre reconeixements com aquest, però el millor reconeixement ve de part d’un beneficiari que t’envia una foto per WhatsApp per ensenyar-te alguna cosa que ha aconseguit gràcies a la teva contribució a Mans Unides.
Ara que parla de l’impacte que generen els projectes en els seus beneficiaris, per què és important ser solidari?
No crec que més del vint per cent de la població de la Terra visqui com vivim nosaltres. L’altre setanta o vuitanta per cent té unes carències immenses, sigui en educació o alimentació, perquè s’han hagut de refugiar del seu país o a causa de molts altres problemes que hi ha avui dia. Està molt malament no ajudar si se’n té la possibilitat. Sempre dic que hi ha moltes maneres de ser solidari. Hi ha ocasions importants que ressalten, però d’aquestes no se’n presenten gaires. Ara bé, d’oportunitats petites en tenim constantment. Tots podem fer un favor a un veí o a algú que ens trobem pel carrer. És molt important fer xarxa i millorar la vida del nostre entorn. Però gràcies a les ONG també podem ajudar en tots els casos que pensem que no hi podem fer res.
