El terme sinceritat està íntimament relacionat amb “dir la veritat”, tot al contrari de la mentida, la duplicitat, la hipocresia. També està connectat amb l’honestedat, la franquesa i el respecte a l’altre.
La sinceritat que són capaços de tenir amb els altres té a veure amb la relació amb un mateix, amb la manera com enfoquem la nostra vida i com a conseqüència amb la forma de relacionar-nos. Hi ha persones que acostumen a enganyar-se a sí mateixos, que no toleren alguns aspectes seus: errades, comportaments, etc. Si hom no s’accepta com és no pot ser sincer, no pot dir la veritat sobre el que pensa, sent i fa perquè en realitat no està d’acord amb això, no està satisfet, moltes vegades ho adorna, ho dissimula, no s’ho pot reconèixer. Així doncs, molt menys podrà exposar-ho davant d’un altre. A la vegada que no voldrà arriscar-se a escoltar coses que per endavant sap que no l’agradaran. Perquè quan hom és sincer crida la sinceritat, si dius el que penses invites a que et diguin el que pensen.
Referent a la relació de parella, si es considera un risc dir o escoltar la veritat, encara més es temerà en la relació amorosa en la qual ens juguem molt. L’amor està basat moltes vegades en la imatge que es presenta al començament i de la qual l’altre s’ha enamorat. Més endavant apareixen àrees, facetes, matisos nous de la persona que poden enriquir i augmentar l’amor o bé poden debilitar-ho.
Però si es vol una relació autèntica, construir una relació de parella sòlida la sinceritat és obligada. No es pot edificar alguna cosa que erduri fundat en la mentida encara que siguin petites mentides, d’aquestes que es diuen que no tenen importància o que no importen tant a l’altre. Però resulta que quan ens amaguen coses es perd la confiança en l’altra persona i si això passa la relació pot quedar greument espatllada perquè el recel porta al temor, al malestar, a la insatisfacció. El dubte i la inquietud paralitzen, fan patir i aboquen a la precarietat de la relació.
Precisament els sentiments amorosos es nodreixen de petits detalls, de sentir que l’altre té credibilitat, que es pot confiar en ell, la qual cosa genera un gran sentiment de tranquil·litat i harmonia. En aquest estat hom sent que és apreciat i valorat podent treure el millor de si mateix la qual cosa generarà a la vegada confiança en la parella.
També s’ha de tenir en compte els basaments a sobre dels quals volem fonamentar la nostra relació de parella. És convenient que hagi respecte mutu, que cadascú conservi la seva vida personal: treball, amics, hobis, al costat de la vida en comú. Això no vol dir que s’hagi d’amagar res, s’ha de poder parlar de tot i cadascú ha d’estar disposat a acceptar l’altre tal com és sense voler canviar-ho. Si tots dos respecten el compromís adquirit no hauran de mentir ni emmascarar res. La hipocr
esia és, en realitat, una manca de respecte al company sentimental i quan falla el respecte es crea una situació que pot arribar a qüestionar el concepte mateix de parella.
Per una altra banda una cosa és ser sincer i una altra molt diferent sentir-se obligat a dir-ho tot. És prudent dir el que es pensa pensant el que es diu. No es tracta de portar a terme una sinceritat salvatge que no tingui en compte les seves conseqüències. S’han de dir les coses amb un profund i total respecte envers l’altre, amb consideració i amor, avaluant els nostres sentiments d’ambivalència. L’ambivalència sempre està present en totes les relacions, és a dir sempre hi ha una barreja de sentiments positius i negatius envers les persones amb les quals ens relacionem, ara bé acostuma a predominar un tipus o un altre de sentiments. En una bona relació de parella predominen els sentiments amorosos però no hem d’oblidar que també estan els altres i, en qualsevol moment, poden empenyar-nos a actuacions agressives com dir qualsevol cosa ofensiva o feridora per fer “honor a la veritat”.
Dir la veritat és una part de la sinceritat però fer les coses conforme al que hem dit és indispensable: el que diem i el que fem ha de concordar perquè hagi un comportament conseqüent i ètic. A dins de la parella hi ha uns valors que tothom reclama de manera general com són: la sinceritat, la lleialtat i l’honestedat, els quals constitueixen pilars fonamentals de la relació. Si no es respecten aquest valors s’està provocant que apareguin sentiments negatius com són: la desconfiança, el recel, el rebuig que, en moltes ocasions, porten a la ruptura o a l’aparició de greus problemes.
La manca de sinceritat fa que s’ometin en les converses una sèrie de pensaments, sentiments i fets amb l’argument de què poden fer malbé la relació, la qual cosa condueix que la comunicació vagi minvant. Quan això passa és que no es podem dir coses perquè s’està faltant al pacte inicial en el qual s’ha basat el compromís de la parella.
