Conversa entre Toni Aira, Ramon Sacanell, Jordi Sauret i Alícia Romero
En un any de precampanya electoral el president de la Generalitat, José Montilla, ha posat de moda el terme “desafecció política”. La ciutadania mostra poc interès per les decisions que es prenen al Parlament. Però, a més, diversos casos de corrupció han posat en dubte l’ètica d’alguns polítics. Com es pot millorar la credibilitat de la política? La política ha perdut els valors en què hauria de fonamentar-se? Participen en aquest debat emès a ‘Nits Estel amb Valors’ Jordi Sauret, Toni Aira, Ramon Sacanell i Alícia Romero.
La política és tràgica per definició, com deia Francesc-Marc Álvaro a la taula rodona convocada per aquesta revista el passat 2 de febrer?
T. AIRA: La política és tràgica perquè té conflicte; si entenem conflicte com a contrast d’opinions i interessos. A la política hi ha tensió dramàtica i sort d’això perquè si la gent normalment ja la troba avorrida sense aquest punt encara li mostraria menys interès. Sí, la política és dramàtica, però ho ha estat sempre. Si tots estiguéssim d’acord ja no estaríem en una democràcia.
Creuen que els valors són essencials pel exercir la política?
J. SAURET: Es parla de crisi de valors, però de valors, bons o dolents, sempre n’hi ha hagut. Quan parlem de valors hauríem de saber què entenem per valors. Quan fem enquestes entre un setanta i un vuitanta per cent de la població diu que cal recuperar els valors. Però quins valors? Demanen: honestedat, més respecte pels altres i compromís. Tres coses que en la política passen molt poc! Aquesta és la fotografia de com voldríem que fos la política i de què exigim al polítics. Però curiosament la mateixa gent que demana això després intenta no pagar l’IVA, evita responsabilitats socials… És a dir, els valors que demanem als polítics no els practiquem a la nostra vida privada.
T. AIRA: D’acord, els polítics no són aliens, viuen a la nostra societat i són persones com qualsevol altre, però també han de ser persones exemplificants. I en el tema dels valors haurien de ser persones representatives en el lideratge.
J. SAURET: Però aquí, després, tampoc som exigents amb els polítics. Per exemple, no els demanem responsabilitats per haver mentit, com passa als Estats Units.
Què dieu els polítics? Sentiu que la societat us exigeix més que a la resta de la societat?
A.ROMERO: Estic d’acord que els polítics hem de tenir un paper exemplificador. Representem la mitjana de la ciutadania, però també som representants. En aquest sentit, nosaltres i no la societat, hem d’exigir-nos més. És veritat que a la política falten valors positius: honestedat, compromís.. I sobren valors negatius: supèrbia, prepotència… Els polítics som part de la societat i ens deixem portar per aquests valors, però hem de començar a actuar perquè sinó la societat ens passarà la mà per la cara. Si els partits polítics som capaços de reclutar gent exemplificadora i amb uns valors determinats potser ens en sortirem. I en aquest sentit crec que els polítics hauríem de ser persones més preparades en tots els sentits, especialment en la vida interior.
Els polítics han de ser professionals de la política?
A. ROMERO: Hi ha molts elements que no fan la política atractiva: moltes hores de feina i mal pagada, una professió desprestigiada… I, al final, en el moment de fer les llistes anem a buscar gent que no està preparada i ni té una experiència prèvia professional.
R. SACANELL: Personalment em fio més dels professionals que fan de polítics que dels polítics. Per exemple, en Josep Piqué, abans d’entrar en política ja era un empresari reconegut i encara que els seus valors estan a les Antípodes dels meus tenia capacitat de gestió per portar-los a terme. Però, normalment, aquest tipus de gent, acaba sortint escopetejada de la política. L’aparell dels partits és molt potent i sovint a la pedrera d’una formació política no hi ha els millors. Aquesta gent busca més guardar la cadira que defensar uns valors.
J. SAURET: Cap partit té una estratègia de captació dels millors. Si ens fixem generalment enyorem la classe política de la transició; gent que no havia pogut fer política a causa de la dictadura i, per tant, s’havien guanyat la vida als despatxos, a la fàbrica… gent que en el seu àmbit havien mostrat certa competència. Aquesta va ser la primera generació. A la segona hi havia un mixt. Però ara, a la tercera, joves que surten de la universitat passen a la secretaria d’un ministeri. A algunes ministres se’ls podria preguntar: I vostè que ha fet a la vida més enllà de llicenciar-se?
A.ROMERO: Jo tinc aquest perfil. A mi em van fitxar quan tenia 22 anys, però sempre m’he format per estar a l’alçada dels meus companys i perquè he tingut clar que el meu pas per la política seria temporal. I llavors he intentat fer les coses amb actitud humil.
T. AIRA: La política és un món molt endogàmic. Hi ha persones llicenciades en ser “tinent d’alcalde”. Ferran Sáez parla del “crepuscle de la democràcia”. Si ens quedem en aquest circuit, pot passar que gent amb certa vàlua generi un circuit paral·lel. Això ja passa a molts estaments de la societat, que no estan en contra de la política sinó que viuen com si no hi fos. Hi ha gent que té valors, que els vol projectar a la societat, però els darrers anys han trobat altres maneres de fer política -de treballar per la polis- com és a través de les ONG, l’associacionisme… Aquestes entitats treballen per la societat, fan política, però no compleixen la funció repre-sentativa. Per tant, estem davant d’un perill. Aquestes noves entitats podrien desvirtuar el sistema del qual ens hem dotat i que és el que té legitimitat. Els polítics ens representen, una majoria els ha votat. A mi no em representa el president d’una ONG.
Tenim els polítics que ens mereixem?
A. ROMERO. No perquè hi ha un filtre, que és el partit. Nosaltres no votem qui volem sinó qui el partit ha posat en aquella llista.
T. AIRA: Si aquí féssim llistes obertes, què acabaria sortint? El millor o qui s’adaptés millor al joc hipermediàtic? Evidentment el més mediàtic. Aquest és el problema.
J. Sauret: Hem de tenir en compte que la ciutadania no sempre vota seguint criteris de racionalitat. Insisteixo, la ciutadania és poc exigent. Les dades de participació sempre són molt baixes. La gent només es mou per temes puntuals, per tant, part de la culpa també la tenim els mateixos ciutadans. Imagineu-vos que hi hagués un dotze per cent de vot en blanc o de vot nul perquè la gent ha taxat els partits! Personalment crec que ningú acaba organitzant aquest malestar difús i transversal existent i, per tant, no es dóna un missatge clar als polítics.
Romero: Però aquesta feina l’haurien de fer els partits…
Sauret: Sí, però ningú els hi diu que la facin.
Sacanell: Encara que hi hagués un augment del vot en blanc sempre hi hauria un partit que guanyaria i en tots els partit hi ha un aparell que impedeix l’entrada dels millors.
Sauret: Sí, però el problema sortiria als mitjans de comunicació.
Aira: L’abstenció també pot ser un toc d’atenció.
Ara per ara només han sortit coses negatives, però tots vostès viuen de la política o de l’anàlisi de la política. Què té de positiu?
Sacanell: Jo estic a la política per intentar tirar endavant els meus ideals i el dia que ja no ho pugui fer tinc clar que me’n tornaré a casa perquè un altre agafi el relleu. Perquè un dels mals de la política és que de vegades quan hi entra ja no és capaç de sortir-ne. Jo limitaria els mandats a tots els estaments polítics.
Aira: Personalment si no existís la política tindria un gran buit perquè al final crec que el sistema polític i la democràcia tal i com ens l’han dotada és la manera que hem trobat més eficient per representar-nos.
Romero: Estic completament d’acord amb això. Segurament aquest sistema que tenim és el millor però considero que el podem fer evolucionar i els partits hi tenen un paper clau.
Sauret: Cal recordar que en el nostre sistema els polítics sempre tenen a la seva disposició la capacitat de dimitir, de plegar, ningú està obligat a res i això és important remarcarho. Curiosament, però, en aquest país després la gent no accepta les dimissions, creuen que demostren presumptes culpabilitats. Som desagraïts amb els polítics que dimiteixen, quan de vegades aquests són els més honestos i de vegades al final són innocents.
Creuen que en les properes eleccions els valors seran un tema decisiu?
T. AIRA: Certament, avui allò que diferència un partit d’un altre són sobretot els valors, ja que cada vegada les formacions estan més sotmeses a la imatge i a l’escrutini dels mitjans, tenen caps de comunicació, i tots s’assemblen. Per tant, per mi els valors tenen molt de present i molt de futur en la política. Un exemple clara, ha estat l’elecció d’Obama als Estats Units.
J. SAURET: Avui la desconfiança és generalitzada, però la gent vol recuperar la confiança amb una persona honesta i amb uns valors.
A. ROMERO: També manca tornar a recuperar la il·lusió per la política.
