Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

“Els nostres herois del territori”, per Joan Salicrú


Posta de sol de la Conca de Tremp, des de Sant Martí de Barcedana. Foto: J.S.

Posta de sol de la Conca de Tremp, des de Sant Martí de Barcedana. Foto: J.S.

Fèiem broma aquesta setmana passada a Twitter, una colla de gent aleatòria congregada al voltant d’un comentari d’en Joan Safont, sobre “el territori”, que va aconseguir amb poques hores desenes de rèpliques, retuits i mencions. “’Territori’, una paraula que no vol dir i que pressuposa que a Barcelona no tenim terra sota els peus”, afirmava l’escriptor i periodista mataroní, ara afincat a la ciutat comtal. “Una paraula fetitxe i un eufemisme absurd per eludir ‘comarques’ o ‘rerepaís’. Cada cop que sento ‘territori’, tinc migranya”, li va respondre l’analista polític Francesc-Marc Álvaro, de Vilanova i la Geltrú. Aquí podeu seguir el fil sencer sobre aquesta expressió que s’usa des de Barcelona -des dels àmbits de poder- per descriure no se sap ben bé què, encara.

Aparentment, aquest concepte es refereix a tot allò que no és Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir els 36 municipis –ciutat comtal inclosa- que conformen la gran ciutat metropolitana. Aquesta formulació, però, presenta alguns inconvenients perquè si “el territori” comencés just on s’acaba l’Àrea Metropolitana, voldria dir que el Masnou -o la ciutat on visc i vaig néixer, Mataró- també n’és i això és evident que no és així. Potser en realitat el concepte es vol referir no a l’Àrea sinó a la Regió Metropolitana, que agrupa ja a mig país, incloent-hi a més a més tot el Maresme, els Vallesos, el Garraf i l’Alt Penedès, pels extrems, i diria que fins quasi Manresa, anant cap a dins. Però em sembla que això tampoc és, perquè la capital del Bages segur que molts dirien que sí que és “territori”… En fi!

He passat uns dies en una casa rural a Sant Martí de Bercedana, a la comarca del Pallars Jussà, a la serra del Montsec, a quaranta minuts de Tremp, on tot això queda molt més clar: aquí segur que estem “al territori”, si agafem la maleïda paraula com un indret on no arriben els interessos polítics i econòmics. Perquè aquesta és una mena de definició que m’ha vingut al cap: deu ser “territori” allà on no hi ha interessos polítics i econòmics. Alerta: no ho dic amb un deix antipolític ni antieconòmic, simplement constato: aquí, aparentment, no hi passa res estratègic, res que hagi d’importar gaire a la resta del país i encara menys al “cap i al casal”. Si no hi visqués ningú, a Sant Martí de Bercedana, per entendre’ns, ningú posaria el crit al cel ni ho publicaria a cap portada de diari.

La visita ha coincidit amb l’incendi que ha assolat la Ribera d’Ebre les últimes dates, un moment en què s’ha tornat a parlar de “com d’abandonat sovint està el territori”. I lligant una cosa amb l’altra, em ve al cap que -precisament- que hi segueixi havent vida a Sant Martí de Bercedana és absolutament estratègic pel nostre futur. Que hi segueixi havent vida en aquest poblet del Pallars Jussà, és cabdal, clau. Quan més població hi hagi vivint “al territori”, per exemple, menys possibilitats de què hi hagi incendis, per dir-ho de forma potser una mica gruixuda. Tota aquesta gent, tots els habitants d’aquest indret recòndit, netegen, cuiden, vetllen l’espai allà on viuen, assumint una funció pública importantíssima i que no hauríem d’oblidar mai. Tenen cura dels camps d’ametllers, presseguers, nectariners; dels camps de blat, de les vinyes… de conreus i cultius que s’hi poden veure formant un totum revolutum ben interessant. Sense ells, tot això moriria en pocs anys.

No puc fer, doncs, més que treure’m el barret davant aquestes famílies –a vegades pràcticament una de sola, com en aquest indret que us deia– que militen en el territori. Sí, dic que militen com qui milita en una organització o en una entitat. Perquè això que fan ells, encara que probablement ho duguin a terme amb tota naturalitat, per tal com vivim avui, ja no és gaire normal a cap indret. És un exercici de militància. He pensat que, d’ells, en podríem dir “els nostres petits herois del territori”. Els militants del territori.

Perquè no tot quedi en quatre pensaments amables, us proposo passar a l’acció. Anem-nos-hi a gastar la setmanada, si podem, en aquests indrets. És la forma que tenim de col·laborar en l’equilibri territorial del país aquells que no vivim “al territori”.

Joan Salicrú és periodista i codirector de Valors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *