L’altre dia vaig estar a la platja i vaig veure dues actituds ben oposades arran de sorra. Un nen gaudint emocionat abans d’entrar a l’aigua i un altre poruc que no volia ni mullar-se els peus. Vaig pensar com era allò que ens passa abans d’entrar a l’aigua, a tots ens molesta ni que sigui una mica fer el pas i deixar-nos mullar pel mar. S’ha de dir que el que tenia por era més petit que l’altre i per tant més inexpert amb el mar.
I és que el mar és estrany, aquella massa d’aigua enorme on hi viuen animals d’allò més rars. És un altre ecosistema, ben diferent del nostre que està sobretot fet d’aire. Vaig pensar que aquella por era por al desconegut, a la diferència. Suposa un canvi extrem passar de l’aire a l’aigua i per un nen petit ho és encara més. Submergir-se és acceptar sobretot a nivell de pell una sensació diferent i una temperatura sempre al principi incerta. Llavors es torna un plaer!
L’aigua és un plaer, submergir-se és un plaer i és un plaer mirar el peixos del fons amb ulleres d’anar a sota aigua… és un plaer que s’aprèn! Els nadons venen al món i s’han d’anar diferenciant dels altres i el mar és una impressió que els catapulta cap a la diferència. Una bona submergida feliç serà doncs l’acceptació de la diferència i això sempre és bo i fins i tot per la civilització. Ja que si ets capaç de submergir-te i gaudir en cultures diferents, això, et farà segur més feliç. Submergim-nos sense por!
