Els experts consideren que la reforma dels centres d’internament per a immigrants és superficial. El nou model de CIE que va anunciar a el ministre d’Interior José Ignacio Zoido no convenç els experts per la falta de concreció i d’inversions en recursos humans «El contenidor és important, però el que és més important és el continent, les persones que hi ha dins dels CIE», afirma Tomás Jiménez Araya, professor consultor del màster de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC.
La reforma dels CIE preveu construir un nou centre a Algesires que serà el més gran de l’Estat, amb capacitat per a 705 persones, i disposarà de millors serveis sanitaris, espais per als serveis socials i les ONG, zones d’esbarjo i espais per al culte religiós. A més, separarà els interns per sexe, procedència i nacionalitat. Per Jiménez Araya és important fer canvis materials, des del punt de vista de les condicions físiques i de les comoditats que han de tenir aquests centres perquè siguin acords amb la protecció dels drets humans. Però sobretot, assenyala, cal també invertir en recursos humans. Calen especialistes educatius, sanitaris i psicòlegs, ja que els interns no arriben a aquests centres d’una manera «segura i tranquil·la», sinó després d’un procés «anòmal i traumàtic», explica.
Que els CIE funcionin com a presons
Una altra de les novetats anunciades pel ministre és la possibilitat d’establir que la policia no sigui l’encarregada de la gestió dels centres, sinó un cos funcionarial especialitzat. “Aquest anunci és la constatació que es volen professionalitzar els CIE com a presons», afirma el periodista Toni Martínez, autor del llibre CIE: El Guantánamo español, publicat per l’Editorial UOC. Segons Martínez el Govern vol internar els immigrants perquè «no té una política d’acollida clara i sembla que no vulgui tenir-ne».
Martínez considera que els CIE «són un autèntic despropòsit, els interns hi són privats de llibertat sense haver comès cap delicte». Martínez remarca que les persones que hi són internades ho són per no tenir el permís de residència, cosa que significa una falta administrativa, i no pas un delicte, fet que no justifica que algú pugui perdre el dret a la lliure circulació. Per la seva banda, l’associació Jutges per la Democràcia va emetre un comunicat en què demana obertament el tancament d’aquests centres, per considerar que són «opacs», que són «autèntiques presons» i que es caracteritzen per «l’amuntegament, la irregular assistència sanitària i jurídica, la manca d’informació a les persones internes sobre la seva situació administrativa i la nul·la existència de polítiques socials i/o educatives».
Durant el 2016 es van internar en CIE un total de 7.597 persones, de les quals poc més de 2.000 van ser repatriades, segons l’informe elaborat per la xarxa d’ONG Servicio Jesuita de Migrantes. Dos de cada tres internats acaben sent alliberats, després de passar els 60 dies que com a màxim poden estar dins d’un CIE esperant la resolució del seu cas. – J.V.
