Articles

“Els Estats Units, allà on està escrit el futur”, per Joan Salicrú

Un encreuament de carrers de la ciutat de Portland, als Estats Units. Foto: J.S.

Un encreuament de carrers de la ciutat de Portland, als Estats Units. Foto: J.S.

Potser, de bones a primeres, aquest titular no aporta cap gran novetat a qui el llegeixi. I això que el principal valor afegit d’un bon titular és aquest: donar una idea nova, suggerir un nou plantejament, esbossar alguna cosa no dita fins al moment en l’univers dels possibles lectors. Però potser no, perquè potser no és tan evident. Suposo que em sabré explicar, en tot cas.

Dic que els Estats Units és “allà on està escrit el futur” perquè només pensant un minut se’ns acudirien a tots plegats desenes de coses que han sorgit dels Estats Units i que, més aviat o més tard -cada cop més ràpidament, de fet-, han arribat a casa nostra i han passat a formar part dels nostres costums, dels nostres llocs comuns. El darrer cas, el del Black Friday, que fa a penes cinc anys era quelcom desconegut a les nostres latituds i que enguany ja podem afirmar que hem convertit en una tradició totalment incorporada perquè als consumidors els permet avançar la compra de regals de Nadal i fer-ho a millor preu i als venedors perimetrar amb més claredat i amb més contundència el que ja se’n deia “campanya nadalenca”. No cal seguir amb la llista.

Deia “on està escrit el futur” i, com sempre, evidentment, el titular recull zero matisos en haver d’optar per una de les possibles fórmules que apareixen al cap. Potser hauria de dir-ho en present continu, “on s’està escrivint el futur”, perquè el futur no està escrit enlloc sinó que és una creació contínua, un procés pel qual anem deixant de banda algunes idees i posant-ne a la palestra unes altres. Potser també podria haver dit “on s’escriuen els possibles futurs”, perquè si alguna cosa et ve a la ment en passejar-te pels carrers i carreteres d’aquest país és que no hi ha un sol futur sinó múltiples futurs possibles. I dins dels propis Estats Units n’hi ha molts, de molt diversos i sovint diametrament oposats. D’això, em temo, darrera Trump i la caricatura de país que genera, no en som mai prou conscients, instal·lats encara en un infantil antiamericanisme o, per el contrari, una furibunda adhesió al país de “In God We Trust”.

Potser hauria d’haver dit al titular “el país que marca la pauta”. Potser podríem afinar-ho encara més en: “el sistema econòmic-comercial que marca la pauta de consums, de tendències, de gustos, de relats que esdevenen hegemònics a nivell mundial i per tant també a casa nostra”. Sí, potser això seria més exacte. Per bé que una cosa inherent al capitalisme és que qualsevol “proposta de sentit” esdevé potencialment comercialitzable, el que és cert també és que hi ha un certes dinàmiques de mercat que s’imposen. I si bé, per posar un exemple, el moviment per consumir roba de segona mà creix i es fa poderós aquí, també és veritat que allò que està instal·lat en aquestes dinàmiques de mercat és la compra permanent de nous béns de consum per satisfer necessitats prèvies o bé noves. No descobrirem ara la sopa d’all.

Sigui com sigui, la meva percepció de què el futur sembla que s’estigui escrivint permanentment, dia a dia, als Estats Units -no només però sí molt fonamentalment-, no té perquè llegir-se com una profecia d’un futur determinista, com si estigués tot dat i beneït i l’únic que podem fer nosaltres és seguir la pista marcada prèviament pels nord-americans. No, al contrari; la qüestió està en saber sobre quins valors cavalquen les dinàmiques d’aquí per poder-los, nosaltres, des d’allà -i perdonin la confusió espaial permanent d’aquest article- digerir-los, filtrar-los, adaptar-los, acompassar-los o evitar-los. És extremadament difícil -sobretot la darrera opció-, perquè la potència del mercat és abassegadora, però que ho sigui no pot voler dir que ens haguem de resignar.

Ras i curt: cal ser conscients de què se’ns proposa des d’aquí per reflexionar com volem construir el nostre futur allà. Per confirmar el que sigui o per desmarcar-nos-en completament, si és el cas, però en tot cas fent-ho amb coneixement de causa, fugint dels tòpics i intentant anar una mica més al fons de la qüestió. Ens hi va, ara sí, el nostre futur. Això val, doncs, tan pels més absolutament refractaris al model de vida nord-americà -tan des d’un punt de vista (suposadament) progressista o clarament conservador- com per aquells que hi veiem grans avantatges i intuïcions i alhora majúsculs dubtes i problemes. La potència del que es genera aquí és absolutament tan gran i definitiva que no podem caure en l’error d’ometre-la. A menys que siguem uns autèntics nihilistes i ja ens estigui bé qualsevol cosa que vingui d’aquí.

Joan Salicrú és periodista i codirector de Valors

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *