Síria viu des de fa uns vuit anys una guerra civil cruenta. El món sencer la segueix per la televisió, mentre una part es veu afectat per les onades de refugiats i les quantitats d’ofegats a la Mediterrània, o bloquejats a les fronteres orientals d’Europa, o sotmesos a les bombes i a la destrucció causada per uns o altres en aquest conflicte. I el món segueix mirant-s’ho des del sofà mentre només alguna estona la nostra consciència ens vol remoure sense èxit.
Però a Síria, com en altres països i en altres èpoques, s’ha creat una defensa civil basada en la noviolència i que arrisca fins i tot la pròpia vida, en la protecció i salvaguarda dels supervivents innocents dels bombardejos. Es tracta d’una d’aquelles històries que d’aquí uns anys se’n faran pel·lícules, però que, ara per ara, hi ha qui no vol dedicar-li temps en els mitjans de comunicació, ni entra a sorprendre l’opinió pública internacional.
Els Cascos Blancs (www.whitehelmets.org) van ser fundats el 2014 per James Le Mesurier, un exoficial de l’exèrcit britànic i actualment consultor de seguretat privada, que va organitzar un cos de defensa civil per a protegir i salvaguardar les víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil de Síria. Són finançats per organitzacions o entitats britàniques i nord-americanes, la qual cosa ha motivat el desprestigi per part del règim sirià i de Rússia, que hi veuen la mà d’Occident i acusen els EUA de connivència amb el terrorisme; hi veuen, també, l’ocasió de fer entrar espies, insurrectes o propers invasors occidentals d’una Síria feta ja avui un autèntic caos.
La història de les guerres, tan preconitzada fins i tot en els llibres de text escolars, no accepta la història de la pau que la humanitat també ha recorregut; i això és per un interès ben buscat: per perpetuar en les ments dels infants i dels joves i de l’opinió pública en general que la violència sempre ha existit, no ha tingut mai cap alternativa viable i no en podrà tenir mai. És, clarament, una estratègia d’èxit que fa que sigui més fàcil justificar i fins i tot defensar l’ús de la violència.
No obstant, en la història de la humanitat hi ha autèntiques històries de pau que han donat lloc a un món menys injust, malgrat tot el que veiem actualment. Els Cascos Blancs sirians són l’última història real d’un món violent que fa segles que fa la guerra, però que té qui li vol fer front. Sense els Cascos Blancs, Síria seria més infernal; hi hauria moltes més víctimes mortals; amb ells, la seva gent manté un bri d’esperança que a la resta ens hauria de remoure del tot, si és que aquest món pot tenir sortida.
