Els carrers són de tothom

L’expressió “els carrers seran sempre nostres” tant amanida en els últims temps, ens interpel·la a totes. Els carrers tenen moltes vessants, que van més enllà de la seva suposada propietat figurada. Una en la pròpia dinàmica quotidiana com espai públic d’activitat econòmica i de relació veïnal. I unes altres molt diverses, com un espai on hem construït part de la nostra cultura popular, les nostres tradicions, com a àgora popular, com espai de revolta i reivindicació, com escenari i termòmetre de la nostra ciutat, com a lloc de trobada de persones molt diverses, com espai de relació.
Espai de conflicte i de conciliació; de visibilitat i d’ocultació; de negació i de solidaritat; de confrontació i de relació; d’incivisme i de civisme; d’estada i de pas; de cridar i de silenci; de violència i de pau; de por i de tranquil·litat; de reconèixer i de conèixer; de tristesa i d’alegria, de foscor i de llum. Segurament necessitaríem moltes pàgines per expressar les coses que succeeixen, però qualsevol d’elles sempre tenen una mirada contraposada, una senyal clara que ens diu que cal tenir-ho en compte, tant en els usos com en el disseny de nous espais públics. Els carrers estan sempre sotmesos a una transformació continua, fruit d’una societat activa i viva, que demana canvis en els nous reptes de l’espai públic. De res ens servirien els carrers vuits sense gent de tota mena, on mai passa res de res. Les protagonistes de l’escenari, les persones.
Parlar de la propietat dels carrers, sembla una quimera, sobretot quan et trobes al carrer i en perceps la complexitat d’aquest. Una ocupació desmesurada, amb vehicles de tota mena, amb diferent mobiliari, terrasses, andròmines. Ens cal reflexionar a fons de com volem que sigui aquest espai públic. Ara bé, cal fer-ho amb cura i tenint una visió oberta. Ens calen espais amb una accessibilitat total, amb una mirada clarament de gènere, una mirada sobre la diversitat i sobre la infància.
Els carrers no són només una qüestió d’estètica: són espais de construcció de cohesió, de convivència i de relació. Espais on hem de poder exercir el nostre dret a la ciutat, com un bé preuat i necessari. És que els carrers són de tothom, en tot el sentit ampli de la paraula i per tant, amb responsabilitat de totes en fer-ho possible, tots i cadascun dels dies de l’any. Donem-los-hi vida! Els carrers són nostres, de tota la ciutadania.