L’historiador recorda aquest pacte, signat el 1985 i el 1990 a una localitat luxemburguesa i basat en la lliure circulació.
L’espai territorial de Schengen (localitat de Luxemburg on es signaren els acords oficials) està format per una bona majoria dels estats de la Unió Europea, amb notables excepcions, tot i que s’hi han anat integrant també darrerament altres països que de manera oficial no formen part d’aquesta Unió. L’espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d’habitants, en una superfície que supera els quatre milions de quilòmetres quadrats, i que suposa el primer pas seriós per a construir una Europa que permeti la lliure circulació de persones, béns i capitals… amb independència dels seus països d’origen, la qual cosa significa una relativització de les demarcacions internes.
El procés d’eliminar fronteres o de relativitzar-les al màxim, a Europa, és avui necessari i –gosaria dir– fins i tot inajornable. Per raons històriques, ja que moltes d’aquestes fronteres foren imposades pels vencedors sobre els perdedors dels conflictes bèl·lics del segle XX o encara d’abans, i perquè irreversiblement cal avançar vers uns horitzons superiors d’integració econòmica, social, política i cultural.
Òbviament qualsevol poble –en exercici de la seva sobirania– té dret a estructurar i a administrar convenientment el seu propi territori, a planificar-lo com és degut i a potenciar els seus recursos, amb el nord posat en el benestar i la felicitat dels seus habitants. Sense transformar-lo –és clar– en un baluard inexpugnable. En aquest aspecte i en aquest segle XXI –al meu parer– és ineludible refer les línies divisòries ara existents perquè la majoria foren imposades en escenaris de guerra. I, amb voluntat de diàleg, substituir-les per unes delimitacions respectuoses amb les realitats històriques de cada col·lectiu i amb les exigències dels nous temps. En podríem posar molts exemples que van des de l’Atlàntic als Urals i des d’Escandinàvia a la Mediterrània.
Per a avançar també un dia, de cara a l’esdevenidor, vers unes entitats superiors, supraestatals i supranacionals que arribin a assolir una escala mundial o planetària. Un dels meus somnis.
