Durant la llarga precampanya de les primàries, cada cop que es trobava una nena petita, Elizabeth Warren s’hi acostava, s’ajupia per estar a la seva alçada i li preguntava el nom. Un cop la nena li havia dit el nom, li responia: “Em dic Elizabeth i em presento a presidenta perquè això és el que fan les noies”.
Seguidament, encaixaven els dits petits en senyal de promesa: allò que en anglès se’n diu pinky promise, és a dir, una promesa segellada amb els dits menuts. Després de repetir-ho una vegada i una altra, les “pinky promises” de Warren van convertir-se en una de les imatges de les primàries.
El nom d’Elizabeth Warren va començar a fer-se conegut fa més d’una dècada, abans de la crisi hipotecària de 2008. Aquesta professora de Harvard, especialista en lleis de bancarrota, va alertar del risc de les hipoteques abans que esclatés la bombolla i va demanar endurir les lleis de regulació bancària. La història de Warren és la d’una self-made woman, una dona feta a si mateixa, un d’aquells exemples del somni americà que tant agraden als Estats Units. Petita de quatre germans, el seu pare va morir quan ella tenia 12 anys i la seva família va tenir greus problemes econòmics. La seva mare va aconseguir tirar endavant treballant com a telefonista i va evitar que la família fos desnonada.
A la seva Arizona natal, quan tenia nou anys, la petita Elizabeth va començar a fer de cangur i, amb 13, feia de cambrera en un restaurant mexicà. Amb 22 anys, acabada de casar i amb una filla, va començar a estudiar Dret. Després de graduar-se, va compaginar la carrera d’advocada amb la docència i, després de fer classes a diverses universitats, va arribar a Harvard.
L’any 2012 va fer el pas de la universitat a la política i va ser escollida senadora per Massachussets. Molt crítica amb Wall Street i amb el sistema polític que governa Washington, Warren ben aviat va convertir-se en un referent de l’ala més progressista del Partit Demòcrata.
Després de la derrota de Hillary Clinton fa quatre anys, moltes mirades es van tombar cap a Elizabeth Warren com la favorita per ser la primera presidenta dels Estats Units. Batejada despectivament com a “Pocahontas” per Donald Trump per les seves arrels cherokee, Warren va decidir l’any passat presentar-se per intentar arribar a la Casa Blanca. Després de començar com una de les favorites, la seva candidatura es va anar desinflant amb els mesos.
Després d’un mal resultat el Superdimarts, Warren va anunciar que es retirava de la cursa per a la nominació demòcrata i deixava via lliure a una cursa entre Joe Biden i Bernie Sanders per trobar el candidat que s’enfrontarà a Donald Trump. Guanyin els demòcrates o els republicans, el proper president dels Estats Units continuarà sent un home.
Faltaven tres dies per al 8 de març quan Warren va llençar la tovallola. El porxo de casa seva, a Massachussets, es va despertar l’endemà ple de amb rams de flors i targetes amb missatges de suport. Davant de la premsa, amb els ulls vidriosos, Warren va assegurar que calia persistir perquè la lluita no s’havia acabat: “el que més greu em sap són totes aquelles promeses amb el dit petit i totes aquelles nenes petites que hauran d’esperar quatre anys més”.
