Elisabet Almeda: “Hi ha una doble criminalització de les dones preses”

Les dones representen només un 6,82 per cent de la població reclusa. Hi ha un perfil genèric de dona a les presons de Catalunya?

Més enllà del percentatge, sempre m’agrada subratllar el nombre concret de dones que hi ha a les presons catalanes perquè són persones: 592 dones. El perfil general d’aquestes dones és el d’exclosa. La majoria de dones que hi ha a les nostres presons són pobres, de nacionalitat estrangera –sobretot d’Amèrica Llatina i cada vegada més d’Europa de l’Est–, mares soles que encapçalen famílies monoparentals, dones que han sofert violència de gènere, que han delinquit per raons de pobresa i que generalment han estat acusades de delictes contra la salut pública –temes relacionats amb el tràfic de drogues o el contraban, algunes han fet de “mules”– o contra la propietat –petits atracaments o robatoris–.

Una altra dada: un 80 per cent de les dones empresonades a Espanya ha patit algun tipus de violència.

Totalment d’acord. Una gran part de les dones preses aquí i arreu del món ha patit prèviament violència masclista a l’àmbit familiar, en el lloc de treball, institucional, al carrer… Han estat, des de joves, víctimes de moltes violències. Són dones que ja havien estat excloses dels mecanismes de la societat del benestar i ho tornen a ser quan entren a la presó. Són dones que han patit molts tipus de violència al llarg de la seva trajectòria vital.

Dones pobres, estrangeres, víctimes de violència… i mares. Un 48 per cent de les preses catalanes tenen fills. Les presons catalanes estan preparades per gestionar els vincles familiars?

La maternitat a les presons és un tema clau. La família és l’únic suport que tenen moltes dones, per això és molt important mantenir aquest vincle. La majoria de preses tenen fills i la majoria són menors d’edat. A Catalunya, només la presó de Wad-Ras té un departament maternal, on hi ha una quinzena de dones. Dones que han de complir certs requisits i que tenen fills menors de tres anys, la qual cosa suposa una discriminació respecte les altres.

Perquè la resta de dones no viuen amb els seus fills.

No. Generalment els fills són cuidats per altres familiars; per això és tan important que els fills o filles puguin anar a veure la mare assíduament i evitar que el vincle es trenqui. La maternitat és un dels temes que preocupa més les dones que entren a les presons. Privem les dones de llibertat, però no les hauríem de privar del dret de ser mares i de mantenir el vincle amb les seves famílies. En cap cas, poder veure o no veure els fills no hauria de ser un premi o un càstig per haver tingut bona o mala conducta. I això passa.

De fet, parlem de presons de dones, però, a Catalunya les dones es reparteixen en cinc centres i cap és exclusivament de dones.

Aquest és un altre problema. Pels funcionaris i per les pròpies recluses, les presons exclusivament de dones funciones anirien més bé. A Catalunya només teníem una presó de dones, Wad-Ras, però ara també hi ha homes (297 homes i 260 dones). Totes les presons són compartides: a Mas d’Enric, hi ha 763 homes i 37 dones; a Puig de les Basses, 723 homes i 45 dones; a Ponent, 574 homes i 36 dones; a Brians I, 1.016 homes i 178 dones… Ara, a Catalunya, no tenim cap presó només de dones! Des de la Direcció General de Serveis Penitenciaris s’ha dit que es faria, però no es fa. Una presó de dones és necessària perquè en els centres penitenciaris mixtes, el mòdul de dones acaba sent la berruga del gran centre i els recursos (formació, oci, personal…) es dediquen més a la població masculina, que òbviament és majoritària.

Les primeres presons de dones són del segle XVII. Aleshores estaven pensades perquè les dones de mala reputació “tornessin al bon camí”. En certa manera, encara tenim aquesta visió moralista de les recluses?

Sí. Aquesta idea prové dels criminòlegs positives de finals del segle XIX. El psicòleg Cesare Lombroso deia que la dona delinqüent era pitjor que l’home, perquè ella havia transgredit la llei penal, però també la seva condició social femenina. Des d’aquest punt de vista la funció de la presó era domesticar i disciplinar la dona, portar-la novament cap el bon camí (ser bona mare i bona esposa). Aquesta doble criminalització de la dona avui encara existeix. Ser dona pobra, ser dona estrangera, ser dona d’una nació oprimida… cada adjectiu que poses després de “dona” és una doble o triple condemna.

El tracte dels funcionaris és diferent respecte un home i una dona?

Depèn. En una presó hi ha molt tipus de funcionaris. S’ha fet una reforma, però en cara falta més perspectiva de gènere en la formació dels funcionaris penitenciaris. Els funcionaris haurien de tenir en compte les problemàtiques dels diferents col•lectius i les problemàtiques de les dones són molt concretes. Els funcionaris també estan abduïts d’aquesta idea que la dona s’ha desviat del seu rol.

L’apoderament de la dona està a l’ordre del dia i a Catalunya hem tingut diverses conselleres de Justícia. Per això sorprèn que a les presons de dones només s’hi facin cursos de tall i confecció, brodats, cuina, estètica, cosmètica, perruqueria…

Les presons es canvien amb petites coses. Quan la gent està privada de llibertat té una altra concepció del temps, per això és molt important organitzar bé aquest temps. I les activitats penitenciàries han de ser enfocades a la reinserció i han de tenir un enfocament de gènere. Fa molts anys que estem treballant sobre les presons de dones, però aquest tema sempre ha estat molt oblidat; per això ara cal aprofitar la realitat que viu el país i la feina que des de les presons estan fent l’expresidenta del Parlament, la Carme Forcadell, i l’exconsellera, Dolors Bassa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *