Els voluntaris són l’encarnació social dels valors de la UE: dignitat, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret, drets humans i bondat i solidaritat. Els voluntaris són fonamentals per construir societats cohesionades, sostenibles i inclusives, basades en la solidaritat i la ciutadania activa. Els valors que motiven les persones a ser voluntaris, a actuar de manera solidària, en defensa dels drets dels altres, haurien d’estar generalitzats a Europa. El voluntariat també contribueix a la promoció, protecció i implementació dels drets de les persones, té un valor com a font d’aprenentatge destacada i contribueix al desenvolupament personal i professional, i això ho hem vist especialment en aquest Any Europeu de les Competències del Voluntariat.
El voluntariat és una expressió clara dels valors europeus i, en temps d’extremisme, precarietat i tensió creixents, proporciona una força unificadora i estabilitzadora que es basa en l’enfortiment dels interessos comuns en lloc de les diferències i divisions. Això es veu especialment en l’àmbit local, on actualment hi ha iniciatives en marxa com el Concurs de la Capitalitat Europea del Voluntariat. El certamen pretén reconèixer i premiar les iniciatives sorprenents que s’estan fent, a través d’associacions intersectorials i de cocreació, per desenvolupar l’impacte del voluntariat. El 2024, la capitalitat europea recau en la ciutat italiana de Trento amb l’objectiu d’inspirar i animar altres municipis d’Europa a fer-ho millor en l’enfortiment, inspiració i celebració del voluntariat.
La implicació de persones de diferents realitats i orígens és una consideració important per a totes les organitzacions de voluntariat a Europa i encara hem de fer més per aprofundir en la nostra comprensió sobre com augmentem la igualtat i com ens enfrontem a la desigualtat dins del mateix voluntariat.
Reptes pendents
El Cos Europeu de Solidaritat és un exemple de com la Unió Europea està donant suport a aquesta filosofia a través d’aquest programa de finançament que pretén ser inclusiu i permetre a joves de tots els contextos, procedències i situacions mostrar solidaritat a través del voluntariat en un context europeu. El finançament proporcionat per donar suport al voluntariat i la solidaritat a través del Cos Europeu de Solidaritat ofereix un impuls molt necessari per afrontar els reptes que tenim avui a Europa, però no és suficient. Es troba a faltar una estratègia europea de compromís cívic i voluntariat integral que pugui ajudar totes les parts interessades a treballar juntes per respondre no només a les necessitats materials mitjançant el voluntariat, sinó també per abordar les crisis existencials a les quals s’enfronta la humanitat, com ara el canvi climàtic i l’amenaça d’una convivència pacífica a conseqüència de l’extremisme i el populisme creixents. A més, Europa pateix una manca general d’inversió i reconeixement que redueix el seu marc d’acció i té implicacions de gran abast per al voluntariat, la societat i les polítiques públiques.
Per fer front a aquesta realitat i davant la importància que té la societat civil i el voluntariat a Europa, el Centre Europeu del Voluntariat (CEV) impulsa per a les eleccions al Parlament Europeu del 2024, la campanya “Voteu des de la visió del voluntariat”, basada en el Pla per al voluntariat europeu 2030 (BEV2030) i que identifica les mancances que la UE ha de pal·liar perquè el voluntariat assoleixi el seu veritable potencial.
Quin rol hauria de tenir la societat civil?
El paper ha de ser complementari al dels poders públics, que ofereixen serveis essencials a les persones que ho necessiten, i en favor de la protecció contra el canvi climàtic donant suport i promoció a la sostenibilitat del nostre planeta, juntament amb la defensa dels drets humans i dels valors europeus establerts en els tractats i convenis del Consell d’Europa. Perquè això sigui una realitat, el voluntariat ha de ser degudament reconegut i sostingut per totes les parts interessades com a motor principal de pau i reconciliació i com a agent de transformació social que promou la inclusió social, la tolerància i les societats més justes i igualitàries.
El voluntariat és una activitat amb un impacte que va més enllà dels mesuradors econòmics i del PIB. Les polítiques i els programes europeus, juntament amb l’entorn social europeu, haurien d’inspirar, fomentar i donar suport a un voluntariat de qualitat. El voluntariat contribueix al model social europeu, a la seguretat, la pau, la cohesió i la prosperitat i proporciona un marc per a una narrativa alternativa a les visions i accions populistes extremistes i antiinclusives, cosa que ajuda a prevenir-les.
Els resultats inclosos en el Pla per al voluntariat a Europa 2023 serveixen d’orientació per al Centre Europeu del Voluntariat i altres parts interessades en el voluntariat, especialment pels responsables polítics, pel que fa als passos que s’han de fer perquè el voluntariat assoleixi el seu veritable potencial. Reconeix que hi ha diferents contextos culturals i legals per al voluntariat a Europa i té en compte que els resultats dels suggeriments inclosos variaran segons aquesta varietat de circumstàncies i diferents perfils de voluntaris, com ara l’edat, però subratlla que els indicadors de qualitat haurien de ser comuns a tot arreu.
“L’equilibri entre les responsabilitats de l’estat i les de les organitzacions de voluntaris al voltant de l’atur s’haurien de considerar acuradament”
L’enfocament adoptat és complementari al de fa deu anys, quan l’Agenda Política per al Voluntariat a Europa va ser cocreada pels membres de l’EYV (aliança de xarxes europees actives en el voluntariat). Aleshores, ens calia, i ho vam fer, centrar-nos en temes com ara la qualitat del voluntariat, la gestió del voluntariat i la infraestructura del voluntariat; això ens va ajudar a comprendre el que els diferents països i cultures en l’àmbit europeu entenen a través de diferents àrees del voluntariat i arribar a un nivell més proper d’entesa comuna. El 2021 i avançant cap al 2030, ens centrem més en el cor i l’ànima del voluntariat: quins valors s’expressen mitjançant el voluntariat; i com el voluntariat és una expressió de democràcia i solidaritat. Volem transmetre als responsables polítics la visió que els voluntaris no són només una força social impulsada per les persones per a tasques essencials i significatives de la societat, sinó que tenen un paper important en la cohesió social, les relacions interpersonals, la transformació social i aplanen el camí per fer dels valors europeus una realitat.
El Pla per al Voluntariat a Europa
Aquest projecte marca els cinc grans reptes del voluntariat a Europa: compromís independent i inclusiu, nous voluntaris i mètodes, empoderament, valoració de la contribució i recursos per dotar-lo de més valor. Per començar, els responsables polítics haurien de protegir i donar suport al voluntariat perquè sigui una força transformadora per enfortir els valors europeus i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per ser un agent fonamental en el procés de recuperació de la covid-19 i per la seva contribució vital a la Conferència sobre el Futur d’Europa. A més, el voluntariat també necessita l’escalf dels governs per garantir comunitats resilients i sostenibles, ser una expressió dels valors europeus i pel seu impacte positiu en les generacions futures.
Per donar resposta al creixent nombre de ciutadans disposats a oferir el seu temps i experiència com a voluntaris, també cal una sèrie de mesures, com millorar l’accés a la participació del voluntariat i augmentar-ne l’abast i la qualitat. Així mateix, cal que el potencial de participació voluntària de persones de totes les edats i procedències s’explori i s’implementi dins de marcs innovadors i flexibles que obrin noves possibilitats. D’altra banda, el voluntariat no ha de substituir l’ocupació remunerada i l’equilibri entre les responsabilitats de l’estat i les de les organitzacions de voluntaris al voltant de les qüestions d’atur i les taxes d’ocupabilitat s’hauria de considerar acuradament.
Les comunitats pròsperes en l’àmbit local sovint es caracteritzen per fortes connexions interpersonals, establertes en el marc d’iniciatives basades en voluntaris i dirigides per voluntaris. Si s’ha de continuar defensant els drets humans i combatent la discriminació i la marginació, caldrà potenciar que més ciutadans de diferents realitats i orígens participin activament com a voluntaris.
Un altre element que cal millorar és la valoració de la contribució que fan a la societat les persones voluntàries. Els voluntaris i les organitzacions de voluntaris continuen oferint el seu potencial com a força per al bé comú. Durant la crisi de la covid-19, un gran nombre de ciutadans van oferir el seu temps i experiència com a voluntaris, però no sempre va ser possible assignar els rols. Un enfocament més holístic de la política de voluntariat amb un enfocament transversal permetria una millor concordança de l’oferta i la demanda. A més, s’ha de garantir que les organitzacions estiguin en una posició més segura per contribuir eficaçment als processos de recuperació i a la resiliència futura. S’ha d’entendre que la compassió, l’altruisme, la generositat i la solidaritat que sustenten el voluntariat es produeixen en un context, i aquest ha de ser propici.
“La col·laboració entre els poders públics i les organitzacions de la societat civil és essencial per a un voluntariat de qualitat”
I a mesura que el paper dels voluntaris es fa cada cop més imprescindible per al futur d’Europa, també augmenta la necessitat de comptar amb gestors voluntaris degudament formats i qualificats. Cal dir que ja existeixen projectes en aquesta línia, com l’Erasmus Plus EVI DEMS. La manca de reconeixement professional impedeix amb freqüència a les organitzacions finançar els sous dels responsables de voluntariat i atraure persones competents, fet que, a la vegada, dificulta el desenvolupament del voluntariat i el seu impacte.
Com la societat civil pot assegurar els valors?
El voluntariat tradueix en acció els valors fonamentals de justícia, solidaritat, inclusió i ciutadania, sobre els quals es fonamenta la Unió Europea. Actuar com a voluntari significa tenir un impacte positiu en les persones i el medi ambient, és una acció col·lectiva que trasllada els valors a la pràctica. Permet als ciutadans ser directament actius en el desenvolupament de l’Europa que volen.
En el seu missatge públic sobre el Dia Internacional del Voluntariat 2023, la Junta del Centre Europeu del Voluntariat va declarar que “estem profundament preocupats per la creixent polarització i l’extremisme a tot Europa, però ens mantenim ferms en la nostra creença que el voluntariat serveix com a antídot poderós. A través del voluntariat, construïm ponts d’entesa i cooperació que superen els avenços de la divisió i el conflicte”.
És evident que els governs sols no poden aconseguir una societat on es respectin els drets humans, la igualtat i la dignitat de tothom. Les bones relacions de col·laboració entre els poders públics i les organitzacions de la societat civil són una condició essencial per a un voluntariat de bona qualitat. La missió del Centre Europeu del Voluntariat i altres entitats és proporcionar aquest lideratge col·laboratiu per crear un entorn propici per al voluntariat a Europa. Declarar el 2025 com l’Any Europeu del Voluntariat ens acostaria un pas més a aquests objectius. La preparació de l’Any complementaria les eleccions al Parlament Europeu, centrant-se en la contribució dels ciutadans individuals a la inclusió, la igualtat i els drets a Europa. A més, seria una oportunitat per retre homenatge a milions de voluntaris d’Europa que han demostrat el seu paper social, especialment els que van intentar combatre els efectes de la covid-19 i els que actualment fan un gran esforç per ajudar els refugiats ucraïnesos.
El 2025 també serà una excel·lent oportunitat per agafar el relleu de l’Any Europeu de la Joventut 2022 i l’Any Europeu de les Competències 2023/2024, i una bona preparació per al desè aniversari, el 2026, del llançament del Cos Europeu de Solidaritat per part del president Junker.
Pot ser l’any per posar en marxa un programa pilot d’intercanvi europeu per a voluntaris sèniors, tal com demana la Conferència sobre el futur d’Europa; això també respondria a les qüestions plantejades en les conclusions del Consell de la Presidència alemanya “Drets humans, participació i benestar. El benestar de la gent gran en l’era de la digitalització”. També es podria posar en marxa una mesura comparativa de la contribució i l’impacte dels voluntaris amb la col·laboració d’Eurostat. A més, els estats membres haurien de tenir la possibilitat d’intercanviar les millors idees i pràctiques i contribuir amb l’elaboració d’un informe sobre com els voluntaris han rebut el suport dels fons de la UE.
Manca d’informació
Per acabar, cal remarcar que hi ha una manca de dades sobre el voluntariat a Europa, i que el Centre Europeu del Voluntariat (CEV) pretén revertir aquesta tendència com a part de les seves prioritats. Ens agradaria saber qui fa voluntariat i qui no, i quina edat i sexe tenen, així com altres factors discriminatoris que poden portar a entendre millor la inclusió del voluntariat. Saber més sobre la seva motivació i la quantificació del nombre de voluntaris habituals o esporàdics i quantes hores contribueixen seria una informació molt útil tant per als professionals com per als responsables polítics.
Seria també important saber més informació sobre si els voluntaris substitueixen o no els treballadors assalariats. A més, de la mateixa manera que se sap que el voluntariat està contribuint a reduir la bretxa de gènere i a millorar la salut i el benestar, inclosa la salut mental, també seria una informació útil mesurar l’impacte global del voluntariat, per exemple, en la prevenció del canvi climàtic, en la inclusió social, en la reducció de les desigualtats i en l’assoliment dels ODS. Tot plegat perquè, en aquests temps sempre difícils amb poblacions i demografia canviant, la contribució dels voluntaris a la recuperació, la resiliència i la promoció de societats amigables amb la gent gran i l’envelliment actiu és fonamental.
Gabriella Civico és directora del Centre Europeu del Voluntariat