El Viatge

Cadascú fa servir les vacances pel que vol, pel que ell decideix. De fet, però, en la majoria dels casos l’elecció no és tan ideal sinó entre allò possible més que entre allò desitjable. Per la crisi econòmica, pels fills, per la presència de gent gran a qui cal cuidar… la majoria viu aquest temps de no treball com pot. Per tant, abans que res cal dir que qualsevol consideració sobre el com i el perquè es viatja va subjecte primer a la possibilitat de viatjar, que no és sempre present. Ara bé, si som dels privilegiats que podem viatjar, que podem traslladar-nos del nostre indret habitual de treball a un altre per tal de desconnectar, també és veritat que podem triar amb quina intenció duem a terme aquest «canvi d’aires». Una opció ben legítima és no fer res. En el sentit literal i sobretot en el sentit metafòric, no fer res d’important sinó concentrar-se en les accions quotidianes del dia a dia i fruir-ne com no podem fer la resta de l’any. Una altra opció igual de legítima és viatjar, moure’ns físicament, a un entorn que no és el nostre durant uns dies. També amb una disjuntiva: fer com si fóssim a casa nostra, sense més, o realment fer l’esforç d’adaptar-nos a l’entorn. I aquí arribem a la clau de volta del número present: ja que fem l’esforç de viatjar, si ho fem d’una forma activa, conscient, el viatge serà no una evasió que podríem dur a terme a casa sinó una forma d’avançar, de millorar, de cultivar-nos. De transformar-se. Aquest és l’actitud que, davant el viatge i si és possible, reivindiquem des de Valors. Per intentar viure, com sempre proposem, amb sentit i amb profunditat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *