El filòsof Pániker és un ferm defensor del dret a morir dignament. En una recent entrevista, deixava ben clara la seva declaració d’intencions: “el que importa és la vida, la mort no m’interessa”. Pániker reconeix que en la societat occidental es considera “de mal gust” parlar de la mort, i recorda que a Orient (el seu pare era indi) això no passa. Opina que “la vida no és un valor absolut”, i que quan sorgeixen aquests valors “absoluts” és quan comencen els crims. Pániker considera, i en això hi estic d’acord, que “no té sentit viure cent anys amb mala qualitat de vida”, i no evita parlar d’un tema espinós com l’eutanàsia: “desitjo que les societats del futur desmitifiquin el valor del patiment, que no serveix per a res”. Sovint, assistim a debats apassionants sobre temes com l’eutanàsia, però jo no puc evitar preguntar-me: algú pot negar-me el dret a disposar lliurement del meu cos i de la meva vida? Per què hem de fer que pateixi innecessàriament una persona si aquesta vol morir dignament?
“El valor del patiment no serveix per a res”
